domingo, 31 de marzo de 2013

Pasqua marçal, mortaldat o fam...

En els seus orígens, la Pasqua o Pésaj era aquella festivitat jueva a la qual es recorda l'eixida o l'alliberament  del poble jueu de les mans del poble egipci. Al donar-se la circumstància que este fet va ocòrrer en primavera i en dia de lluna plena, al regir-se estos pobles en aquell temps pel calendari llunar, va quedar establit per a sempre que a partir d'aquell moment, el dia del primer pleniluni de la primavera seria quan es conmemorara la pasqua, tot i seguint una serie de ritus establits tal i com ens descriu la Bíblia, de menjar pà sense rent, dempeus, amb el gaiato a la mà...

 Fa al voltant d'uns dos mil anys, un jueu anomenat Jesús de Natzaret va ser castigat  i condemnat a mort a un procedimient sumaríssim per dir que era el Fill de Déu. Fou una situació jurídica on es va aplicar la llei jueva, que el condemnava per blasfem segons la Torà, però el càstig que se li va aplicar va ser essencialment romà: Tortura i crucifixió. Tots estos fets varen ocòrrer tot coincidint en el dia de la festivitat de la Pasqua jueva. Era l'època del rei Herodes Antipas, quan era prefecte de la província romana de Judea Ponç Pilatos. Per eixe mateix motiu, des d'aquells temps es ve celebrant la Pasqua de Resurrecció el diumenge de Pasqua, és a dir, el primer diumenge de lluna plena després de l'equinoxe de primavera a l'hemisferi nord. Així es va establir al Concili de Nicea a l'any 325, i des de llavors així es ve celebrant.

Es tracta d'una festivitat mòvil, és a dir que no es fixa d'acord amb el calendari civil, que era el julià i després el gregorià, que tenen en compte el temps que tarda la terra en donar-li la volta al sol, sinò que allò que predomina és el cicle lunar, on es computa el temps tenint en compte el que tarda la lluna en pegar-li la volta a la terra. Es tracta d'una llunació, és a dir un mes. I dotze llunacions serien l'equivalent a un any.

Esta confrontació de calendaris, per una banda el solar, més modern,  i per una altra el llunisolar, més antic, té com a consequència eixa movil.litat de la Pasqua, tant la jueva com la cristiana. Mai serà, per tant el mateix dia de l'any esta festa al llarg dels anys, sinò que oscil.larà entre els dies 22 de març i el 25 d'abril.

Si a esta efemèrides afegim una miqueta d'esoterisme, de sabiduria popular i de fets que coincideixen en el temps, tenim doncs la saó justa per al refrany que dóna títol a este post. Si donem una ullada al calendari d'anys anteriors, sempre trobarem un fet que li dóna raó de ser a dit refrany. Potser una revolta, una riuada, una epidèmia o una guerra. En l'àmbit personal, un fet particular pot actualitzar-li el sentit: La mort d'un familiar o d'un amic, una malaltia grossa, una operació seria,... qualsevol d'estos fets que hem nomenat abans li dona carta de naturalesa a la Pasqua marçal.

Enguany el diumenge de Pasqua és marçal, perquè cau el dia 31 de març. Què ens espera? Què passarà? Mortaldat? Fam? Plourà? Bufarà el vent? Caurà una pedregada? N'hi haurtà un terratrèmol? De moment, crisi!!