viernes, 5 de abril de 2013

A mitant camí.

Enguany han segut quaranta els anys que he cumplit. Tal volta siga el moment de fer alguna reflexió al voltant d'esta efemèrides. Tenint present que l'esperança de vida la tenim al voltant dels huitanta anys, ara mateix em trobe al bell mig de la meua vida. Vaig nàixer al principi dels setantes, concretament a l'any setanta tres, quan s'auguraven canvis importants a les nostres terres. Era l'època  del siscents, del huitcents cinquanta, del "vamos a la cama para descansar..." de l'un , dos , tres", dels pallassos de la tele. Del casino de la plaça a Paterna i del cotxe SEAT cent trenta un, blanc, de la policia municipal aparcat a la porta de l'Ajuntament. El mundial de futbol de 1982 va ser un joc més de la nostra infància. Naranjito, Mazinguer Z o l'oset Misha varen ser, entre altres els nostres ídols. En este contexte és en el que vaig nàixer i en el que em vaig criar.

I així han anat passant els anys. A la infància li va seguir l'adolescència. L'Institut de Paterna, les primeres discoteques, els amics, el campament dels Tarsicios i una altra volta a estudiar en acabar l'estiu. D'esta forma va vindre la primera joventut. Els anys de la carrera, les nits cremades a Canet, els colzes pelats a l'oposició, tots ells en una època d'una relativa esplendor. I arribem al voltant de dos mil. Les primeres entrevistes laborals, el primer treball infructuós a una immobiliaria com administrador de finques, el primer salari d'adult, les primeres cites, l'amor, la boda amb Carmen,... Tots estos han segut unes pinzellades de la meua vida. En definitiva, quaranta anys, o quaranta segons. No ho sé. A voltes han passat massa espaiets, a voltes massa apresa. A voltes més alegres, a voltes més àrids. En definitiva, estos són els quaranta anys de la meua vida.

Som la generació probablement més preparada de tota la història. Tot aquell que ha volgut, ha tingut ocasió de treballar o d'estudiar, però també de divertir-se. Tots hem fet el que hem cregut convenient en cada moment de la nostra vida, amb llibertat, però amb responsabilitat.. Tant de bó els nostres fills tinguen les mateixes posibilitats d'estudiar, de treballar i de divertir-se igual que nosaltres hem tingut ocasió. Tant de bó els ómpliga tant o més que a nosaltres les cosetes de la vida: un joguet fet amb un cartó i una corda, un paseig relaxat pel camp en un matí de diumenge o una abraçada sincera, i no un joc per a videoconsola o una tablet nova..

A la nostra generació se la nomenà a un anunci la generació JASP, és a dir Jóvenes Aunque Sobradamente Preparados. Tal volta amb la millor preparació de la història, la inexperiència va ser una rémora, de tal manera que ens va dur a ser la generació del mileurisme, paraula despectiva per a anomenar-nos les generacions anteriors a la nostra i envejada pels qui ens precedeixen.

Des de la talaia dels quaranta, un veu les circumstàncies de la vida amb més maduresa, amb més serenor, amb més reflexió y amb més moderació. A esta edad és quan un comença ja a preocupar-se de la seua salut. És el moment en que apareixen les primeres tecles: Tal volta una miqueta de colesterol, un poquetet alta la tensió arterial o una certa panxeta que fan que, a més a més, ens prengam un poc més en serio el fet de tornar a practicar algún esport, que es va quedar quasi quasi oblidat en la nit de la memòria.

 A tots els que enguany cumplim els quaranta, vos desitge el millor! Estem en el millor moment de la nostra vida, a mitant camí. Aprofitem tot el temps que ens resta per viure. Perquè el que ens espera és moltíssim millor que allò que ja hem viscut.