Estic preparant un article per al
llibre de festes del meu poble, Paterna. I per a documentar-me, vaig anar a casa de ma
tia per a fer-li unes preguntes. Estavem ma tia, la meua cosina i jo. En mitant
de la conversa, va sonar un mòbil: el de la meua cosina. El va desbloquejar, va
palpar varies voltes la seua pantalla i va esbossar un xicotet somriure. “És el
meu fill, que està de viatge de final de curs en els amiguets del cole i que,
de tan en tant em mana un WhatsApp dient-me lo que va fent” en va dir ella..
En aquell moment em varen vindre
a la ment una sèrie de reflexions al respecte. És veritat que les noves tecnologies ens han facilitat la vida, de tal manera que allò que abans ens
costava fer una hora, hui en dia ens costa la mitat del temps o inclús menys.
On abans l’avi llaurava amb el matxo i l’haca, hui rega el net a través d’un
ordinador portátil on dóna l’ordre per a que s’active el reg gota a gota durant un temps determinat i automáticamente, quan arriba l’hora
predeterminada, es desconecta. Es tracta d’un gran avantatge que ens ha fet
augmentar la productivitat d’una manera bàrbara.
Però pel contrari, tanta comoditat,
tal volta ens estiga convertint en una societat de babaus. Un aparell tan
inofensiu com puga ser un comandament a distància ens pot fer que estigam hores
i hores estovats a un sofà tremendamente còmode, amb els innegables perjudicis
que la vida sedentària ens està produint a tots, alhora que un altre aparell
més inofensiu encara com és el televisor, ens va adoctrinant a poc a poc, amb
missatges directes o subliminals. El cas és que les noves tecnologies s'han
convertit en una ferramenta tan atractiva i inductiva que ens ha fet que pogam
estar hores i hores davant d’elles, sense fer prácticamente res, literalmente
perdent el temps i que podriem aprofitar fent coses més productives per a les
nostres vides.
El cas és que hui en dia açò del
Internet i les noves tecnologies informàtiques s’ha convertit en algo
totalmente imprescindible, de tal manera que qui no s’ha adaptat a estes noves eines
està perdut. Podem considerar-lo un inadaptat social i tal volta Darwin tindria
alguna cosa a dir al respecte en la seua teoria sobre l’evolució de les
espècies. El fet que tot estiga a la xàrcia de forma que emprant qualsevol
navegador pogam accedir a qualsevol contingut té els seus avantatges però també
els seus desavantatges. Perquè té com a consequència una saturación de la
información de tal manera que cap cervell humà és capaç de retindre tots els
coneiximents que n’hi han al seu abast. D’esta manera el que es fa no és buscar
els continguts per a saber i conèixer, sinò descarregar i acumular eixa
información a discs durs, pendrives i CDs, per si de cas algun dia necesitem
eixa información amb la qual cosa, no estem obtenint coneiximents, sino que
sabem que això està ahí, però no sabem el qué és o de qué va l’assumpte.
Al mateix temps, ens han anat
llevant intimitat. Si abans una fotografia feta en un lloc o en una postura
inadecuada, produia eixa falta de
intimitat, hui en dia eixa mateixa foto descarregada a una xàrcia social, la
seua propia morbositat la converteix en viral, de forma que en questió d’hores,
tothom pot conèixer de la infidelitat d’una persona famosa o vore un escot o
unes cuixes –per ser políticamente correctes-
de la mateixa persona.
Internet ens ha engolosinat de
tal forma que acceptem estoicament com una perdua de llibertat personal
situacions que mai en la vida podriem haver vist. L’exemple que encapçala este
post és paradigmàtic. Recorde quan vaig anar de viatge amb els amics en acaber
la E.G. B. que telefonàrem dos o tres voltes a casa. Sempre he sentit dir que
quan un està de viatge, el no tindre notícies són bones notícies. Hui en dia és
notícia qualsevol fet que hi succeix i que se n’eix de lo comú: Un que s’esvara
i es cau, un altre a qui se li trenca la maleta, …
Ara bé, no ens deixem enganyar:
no tot és veritat a la xàrcia. Dia a
Dia es cola molta mentira, molta imfàmia, molta notícia interesada i molt de
bulo que fa que, de tantes voltes repetida, acabe sent veritat.
De tota manera, encara que haja
segut crític en este post amb les noves tecnologies i especialmente amb
Internet, personalmente aposte decididamente per elles i pel seu futur, amb els
ulls tancats, sempre que es faça un us correcte i civilitzat.
