Un dels pensament més cínics per no dir perversos de la nostra societat de consum, consisteix a crear artificialment una sèrie de necessitats realment innecessàries, al voltant d'una necessitat imperiosa, natural i innata a la persona com puga ser el menjar, el beure o el descansar, entre altres. El desplaçar-se d'un lloc a un altre ha fet que al llarg de la història de la humanitat, s'haja emprat tota sèrie d'elements de transport. Començant pel més bàsic com és l'anar caminant, esta va ser canviada amb el pas del temps, per la tracció animal d'un cavall o d'una haca per a anar més apressa. Després va ser canviat per la tracció mecànica d'un motor que, alimentat amb combustible feia que el transport fora més còmode. En l'actualitat, el cinisme de la nostra societat consisteix en que eixe mitjà de transport ha de ser, no el que un necessite de veritat, sinó el que les grans multinacionals automobilístiques ens dirigisquen a adquirir per mitjà d'un espot publicitari: el més gran, el més ràpid, el més comfortable, d'una marca de gama alta,...
Si l'acte litúrgic per excel·lència d'una societat consumista és l'anar de compres, el seu temple, el seu sancta sanctorum resideix als grans magatzems. La botiga de tota la vida, l'ultramarins del carrer on s'apuntava a una llibreta quadriculada la quantitat a deure i que s'anava pagant en còmodes terminis ha segut fagotizada, amb la ferocitat de Saturn devorant els seus fills, per grans establiments i per grans superfícies, ubicades bé al centre de les ciutats, o bé a les afores de les mateixes i que monopolitzen el mercat amb l'oferiment dels seus productes. Sense necessitat de dir noms comercials, sabem de sobra de quins establiments estem parlant. Davant la necessitat natural d'alimentar-se i de vestir-se que tenim les persones, les grans companyies d'eixos sectors s'encarreguen d'oferir no tant productes, sinó més bé servicis, en la mesura en que no només ens cobren en el preu d'un pantaló o d'un quilo de taronges el valor d'eixe producte, sinó que a més a més, se li ha d'afegir la part proporcional del seu transport des de la xina, del jornal de la dependenta que ens ha atés, així com el de la xicona que du a la mà unes degustacions per als clients. A més, un fet tan quotidià com és el fet d'omplir el rebost, ha deixat de ser una obligació més de la llar com puga ser el llavar la roba, l'escurar o el planxar, per a passar a ser un acte lúdic on, tota la família acudeix al centre comercial on ompli el rebost, es compra una jaqueta, passa la vesprada, té el xiquet entretingut a la guarderia del centre i berena o sopa menjar fem per un mòdic preu. El súmmum es va donar fa uns mesos, quan es va liberalitzar l'horari d'obertura dels establiments. A partir d'eixe moment, amb la fal·làcia de donar un millor servici a la clientela, les grans cadenes han optat per obrir els diumenges i festius, ocultant d'esta manera el perjuí que està causant la crisi i obrint així una nova línia de servici i de mercat per a la ciutadania: En lloc d'anar a passejar a la plaça del poble, anirem a passejar pels anònims carrers d'un centre comercial on, probablement, "piquem" alguna que altra cosa.
