La festivitat de tots Sants és aquella que recorda a totes aquelles persones que visqueren i que, una volta han mort, se'ls considera per la seua trajectòria de vida i per la seua bona conducta, com a santes. Es tracta d'una festa eminentment catòlica que recorda en un sol dia a tots els Sants. Al santoral n'hi ha un o varios per a cada dia. Se'ls considera com a tals perquè ha hagut un procés de canonització. Però n'hi han moltíssimes persones que han destacat per la seua bonhomia i per la seua bondat de les quals no ens diu res el calendari. Este és dons, el seu dia. Totsants és per a la religió Catòlica el que el monument al soldat desconegut, amb flama inclosa és per a l'exèrcit de qualsevol pais. Esta festa que és més bé d'alegria, es celebra l'un de Novembre i està estesa per tot el món. El papa Gregori III fou qui va consagrar una capella a la basílica de Sant Pere dedicada a tots els Sants i va fixar l'aniversari per a l'un de Novembre, si bé fou el papa Gregori IV qui va estendre la celebració d'eixa data a tota l'església, a mitant segle IX.
La commemoració dels fidels difunts, també anomenada dia de difunts, o de les animetes és aquella que es celebra el 2 de novembre, la finalitat de la qual és pregar per aquelles persones que han faltat ja i especialment per aquelles que es troben encara en estat de purificació al purgatori. Este dia es recita a les esglésies l'Ofici de Difunts i les mises són de rèquiem, encara que el 2 de novembre siga diumenge. Estes dos celebracions que es duen a terme consecutivament es manifesten externament en el record a aquells que ja no viuen amb nosaltres de la següent manera: Són dies de visita al cementeri i d'omplir les jardineres de les làpides de flors, de minetes que s'encenen en un racó de la cuina i que recorden, cadascuna d'elles a un familiar desaparegut. Al mateix temps, tot açò ve acompanyat d'una rica gastronomia composta per panellets i ossets de Sants. També és costum la representació de l'obra dramàtica D. Juan Tenorio als teatres, la nit del dia de Totsants.
És l'època de l'any en què s'acosta l'hivern, l'estació més freda de l'any on la natura "mor", després d'haver-se replegat totes les collites i es deixa la terra en guaret fins a la propera temporada en que, ja en primavera, començarà a brotar la nova collita. D'ací ve una tradició celta anomenada Samhain que, en irlandés antic vol dir "la fi de l'estiu".Es celebrava al final de la temporada de collites e i era considerat com l'any nou celta, que començava amb l'hivern. Els antics creien que la línia que uneix este món amb l'Altre, s'estretia amb l'arribada del Samhain i permetia als esperits passar d'un món a l'altre. Els avantpassats familiars eren convidats i homenatjats, mentre que els esperits malignes eren allunyats. Era època també per a fer balanç dels subministres d'aliments així com del ramat per a preparar-se per a l'hivern. Així mateix a cada llar s'encenia una foguera al fumeral on es llançaven els ossos dels animals sacrificats.
Halloween, també coneguda com a nit de bruixes o nit de difunts, que es celebra principalment als Estats Units, Canadà, Irlanda, el Regne Unit i a alguns paisos no anglosaxons, com són Colòmbia, Espanya i Mèxic, entre altres, és una festivitat que es celebra la nit del 31 d'octubre. Té el seu origen en la tradició irlandesa i deriva de la festivitat celta del Samhain i la festivitat cristiana de Totsants. El seu nom prové d'una variació escocesa de l'expressió anglesa "All Hallows' Even" que significa "Vespra de totsants". Esta festa d'arrel irlandesa fou exportada als Estats Units a l'any 1840 on va quedar fortament arrelada. En la dècada dels vint del segle XX, es va celebrar el primer desfile de Halloween a Minnesota. Esta festa va adquirir una progressiva popularitat en les dècades successives. L'enorme difusió d'esta celebració pel món sencer ha segut deguda gràcies al cinema i les sèries de televisió i el desplegament comercial i la publicitat engendrada al cinema nord-americà. És costum per part dels xiquets anar per les cases disfressats de fantasmes, de zombis, dimonis,... amb una "Jack O'Lantern" a la mà, és a dir una carabassa gegant, buida, amb un rostre macabre retallat i amb un ciri encès dins que ompli la foscor d'ombres més macabres encara. En cridar a la porta de les cases, els xiquets diuen "Truc o tracte". Si els habitants de la casa els donen caramels o diners, s'interpreta que han acceptat el tracte. Si no, els xiquets els gastaran una xicoteta broma, com tirar ous o espuma d'afaitar contra la porta de casa. La globalització ha fet que no siga difícil vore pels nostres carrers, xiquets i no tan xiquets disfressats de bruixes, fantasmes, algun que altre dràcula i, fins i tot algun Frankenstein. Que el nostre Senyor ens pille confessats!!
És l'època de l'any en què s'acosta l'hivern, l'estació més freda de l'any on la natura "mor", després d'haver-se replegat totes les collites i es deixa la terra en guaret fins a la propera temporada en que, ja en primavera, començarà a brotar la nova collita. D'ací ve una tradició celta anomenada Samhain que, en irlandés antic vol dir "la fi de l'estiu".Es celebrava al final de la temporada de collites e i era considerat com l'any nou celta, que començava amb l'hivern. Els antics creien que la línia que uneix este món amb l'Altre, s'estretia amb l'arribada del Samhain i permetia als esperits passar d'un món a l'altre. Els avantpassats familiars eren convidats i homenatjats, mentre que els esperits malignes eren allunyats. Era època també per a fer balanç dels subministres d'aliments així com del ramat per a preparar-se per a l'hivern. Així mateix a cada llar s'encenia una foguera al fumeral on es llançaven els ossos dels animals sacrificats.
