Vicent Andrés Estellés i Paterna.

Estatua Vicent Andrés Estellés
http://www.fundacioestelles.org/ruta_estelles.php

El passat dia 18 de desembre es va aprovar per unanimitat al ple de l'Ajuntament de Paterna, una moció presentada pel grup Compromís, per la qual s'acordà que el nostre municipi  s'adherisca a la ruta Estellés. Per als qui som amants de la cultura i la literatura, ens agrada l'obra poètica de Vicent Andrés Estellés i, a més a més, som de Paterna, esta notícia ens dóna una gran alegria pel fet de reconèixer l'obra de l'autor burjassotí. A un consistori al si del qual conviuen diferents sensibilitats polítiques, ha predominat l'aspecte cultural per damunt del ideològic a una matèria on es tan susceptible de confondre la política de la cultura i al reves, el que és la cultura de la política, la qual cosa no deixa de ser gratament sorprenent.

Molta i molt fecunda és l'obra del nostre poeta, que fermenta a les parets de sa casa al carrer Josep Carsí, que es projecta per cadascun dels racons del seu poble, Burjassot i s'escampa pels pobles del seu voltant. La ruta Estellés, és, per tant, un recorregut per 24 punts del seu municipi i que han tingut alguna transcendència, tant en la vida com en l'obra del poeta. D'esta manera, el cementeri, el carrer Mendizábal, el carrer ceramista Juli Llopis, el forn del sol, la plaça de Sant Roc, la plaça de la constitució, el pouet o fins i tot l'horta, són punts d'encontre d'esta ruta on s'ha instal·lat a cadascun d'estos indrets, un panell de ceràmica on s'hi ha reproduït algun poema emblemàtic de l'autor, relacionat amb el lloc en qüestió, i amb un codi QR que enllaça amb un contingut multimèdia que ens permet escoltar el poema de llavis de rapsodes diversos. D'esta forma podrem gaudir d'un agradable passeig pels carrers de Burjassot, tot i rememorant diversos moments i diversos poemes del nostre poeta.

El pouet
http://www.fundacioestelles.org/ruta_estelles.php

Però quina ha segut la relació del poeta amb Paterna? La veritat és que Paterna i Burjassot són localitats veïnes i que en gaudeixen d'un tarannà en comú. És comú el paisatge de l'horta i és comuna la llengua que es parla. Pertanyen a la mateixa comarca i també al mateix partit judicial. El caràcter de les gents d'un i altre poble són semblants. Quan, per exemple, a la "Sonata d'Isabel" se'ns diu "Dic Isabel i canten els canyars", a la meua ment em venen els canyars que hi han a la vora de la sèquia de Tormos a la Canal Fonda de Paterna, on tantes vesprades he estat amb mon pare i on veia com l'aire de ponent escorava les canyes, tot i produint el seu càntic característic. Este paisatge bucòlic comú no és l'únic que reflexa Estellés als seus versos, implícitament relacionats amb Burjassot, Paterna, Godella, Museros o Rafelbunyol, per exemple, sinó que, a mes a mes, nomena explícitament el poble de Paterna en altres dels seus versos, començant pel més que manit poema "No escric èglogues" del Llibre de Meravelles, que al seu vers número 16 diu

"venien autobusos de Gandia i Paterna".

Carrer ceramista Juli Llópis.
http://www.fundacioestelles.org/ruta_estelles.php

El paterner Josep Albert Sánchez Gutierrez va publicar al programa de festes de Santa Cecília de 1993, un article anomenat "El nom de Paterna en la literatura", del qual extractem  estos fragments.

«I ja en el nostre segle, la poesia del burjassotí Vicent Andrés Estellés ens forneix d'un bon nombre de cites. El que resulta més sorprenent ací és la seua relació entre Paterna i la mort, sobretot si tenim en compte que aquelles citacions estan escampades per tota la seua extensa producció. Paterna com a lloc de mort, vincle explicable per la duríssima repressió exercida als anys de postguerra, concretada en els afusellaments massius que tingueren lloc durant la joventut del poeta.

"Uns dies després, a Paterna, van afusellar el causant de la seua mort".

"En acabar la guerra, el seu marit fou de les primeres persones que varen matar a Paterna".

(Tractat de les maduixes).

"Els camps de Burjassot i el camp de Borbotó

el secà de Paterna i el secà de Godella"

"I el tren que va a Paterna i el que ve de Paterna".

(La clau que obri tots els panys).

"Ofici permanent a la memòria de Joan Baptiste Peset Aleixandre, 

que va se afussellat el 24 de maig de 1941"

(Gran ofertori pels morts valencians de la postguerra).

"Els matins de Paterna i les nits de Paterna

(sabeu bé si la torre és àrab o romana?)"

(Llibre de meravelles).»

Plaça de sant Roc.
http://www.fundacioestelles.org/ruta_estelles.php

Un altre paterner, Vicent Salvador, catedràtic de la Universitat Jaume I de Castelló, i expert en l'obra de Vicent Andrés Estellés és entrevistat al diari "Las Provincias", el 7 de Gener de 2014 a un article anomenat "Los versos que tomarán Paterna", on ens diu que Paterna era la població veïna a la seua, Burjassot, per la qual cosa, tal i com escrivia Estellés, que no era un poeta realista però sí de realitats, era inevitable que Paterna apareguera la seua obra. I així, Salvador, ens nomena un a un, els elements paterners que apareixen a l'obra poètica  d'Estellés: La Torre i les coves, el palau, el trenet, els plats i els socarrats, i sobretot, la mort, especialment dels afussellats registrats a Paterna després de la Guerra Civil, en són, entre altres.

Pensem, des d'estes humils lletres, per tant, que ha segut una excel·lent idea l'adhesió de Paterna a la ruta Estellés, com a agraïment o, al menys com a deferència pel vers desinteressat sobre el nostre poble. Des de la nostra humil i senzilla opinió pensem que el millor poema que defineix el nostre poble i que ens defineix com a poble, és un anomenat, cóm no, "Paterna", que el transcrivim a continuació. Quin lloc seria l'idoni per a ubicar-lo? Pensem que mitjançant un panell de ceràmica al tram del parc Alborgí, entre el Palau i la Torre, prop d'on s'instal·la el coetòdrom, prop de la Torre, prop del Palau i prop de la Cova Gran, lloc on està situada la Biblioteca Pública de Paterna.

Paterna.

Un consistori presidia l'horta

l'horta perduda, secular inici

prop la remor antiga de la sèquia

entre molins, entre una activitat.

Fragments cremats del testar indolent.

Puja la torre de rodona gràcia

o de vinyeta de principi atònit,

coves i coves, manament de calç,

música antiga del palau obert!

Vaixelles certes amb foc de sarments

amb les colors assegurades, netes.

Còdols, solars versicles de la crònica

tots agranant i arruixant el carrer

vers el secà on crida la cigala!

Contrasenya.

Se m'ha bloquejat la contrasenya de l'ordinador del treball. La he escrita un parell de voltes i pareix ser que, o no la he teclejat bé o vaja vostè a saber què és el que ha segut el que ha passat, però el cas és que se m'ha bloquejat. I entre esclafar-lo en un bac
com si fora un meló o telefonar al servici tècnic per a que me l'arreglaren, he optat per la segona solució. I jo, ací estic, esperant que el Servici d'Atenció a l'Usuari es pose en contacte amb mi per a poder desbloquejar la meua contrasenya i així poder accedir a l'ordinador i treballar de la forma habitual.

El primer que se m'ocorre  mentre espere el desbloqueig és comprovar cóm d'aspaiet passa el temps mentre venen a auxiliar-me. Ordene quaranta voltes els bolígrafs, canvie un grapat de fulls que tinc davant meu de lloc unes quantes voltes, els colpege amb el rovell dels dits unes altres tantes voltes al llom per a alinear-los, els torne a canviar de lloc, m'alce de la cadira, em torne a seure, vaig al servici, torne, de nou colpege els fulls amb la punteta dels dits per a tornar a alinear-los,... I pense que açò de la informàtica és un món de màgia, fantasia i il.lusió que ens converteix en babaus quan no tenim un ordinador davant nostre per a aporrejar les seues tecles. És en este moment quant me n'adone del poder que té la informàtica. Millor dit: del GRAN PODER que en té hui en dia. Els poders fàctics que han segut tradicionalment l'Església i l'Exèrcit, hui en dia han segut substituïts pel poder sobre la informació, de tal manera que qui controla la informació és qui té el poder. Només hem d'aguaitar a la vida quotidiana i comprovar que eixos poders fàctics han segut substituïts per la informàtica i el periodisme. No en va, se'ls considera tant a l'un com a l'altre el quart o el cinquè poder. I qui els controla és qui hui en dia té el ceptre i la corona del tercer mil·lenni. Tal i com deia la Bíblia, que ni una fulla de l'arbre cau a terra sense la voluntat de Déu, així els nous poders controlen la nostra societat. I el nou governant no és més que un xicó que no arriba als trenta anys, amb monyo llarg, una miqueta friki, tímid amb les xiques, llicenciat en informàtica per l'Universitat Politècnica de València i premi extraordinari pel seu projecte final de carrera sobre la migració de l'arquitectura sobre la que es sustenta el portal web d'una administració pública.

Mentre estic donant-li voltes a estes reflexions, m'han desbloquejat la contrasenya en un segon, amb una simple telefonada. I he continuat treballant com si res. Misteris de la informàtica.

Els bunyols són de carabassa?

A Paterna, la dona que tenia el malnom oficial de "bunyolera", no fou per haver-se dedicat a fer bunyols. Ni tan sols per ser nascuda o haver viscut a dita localitat, sinó perquè va anar uns dies a Bunyol -tres o quatre, no anem a pensar que hi va estar varios mesos o anys- i en tornar, el comentari del veïnat era "mira la bunyolera" i altres pareguts. Eixos comentaris, en una època en la que no existia encara la televisió, varen ser elevats a la categoria de malnom i "bunyolera" se li va quedar, tant a ella com als seus descendents.

Però a esta entrada no anem a parlar del poble de la comarca de la hoya de Bunyol - Chiva, sinò d'aquell dolç homònim que és l'estrella dels berenars en les fredes vesprades d'hivern. O el desdejuni ideal d'un matí de diumenge de gener. A la ciutat de València i els pobles dels seus voltants, parlar de bunyols  és parlar de falles, de la frescoreta de març que bufa de bon matí i de vesprada quan s'amaga el sol. A soles, o bé arrebossats en sucre, o remullats dins d'una dolça tassa de xocolata ben calenta, és el millor reconstituent per a després d'una llarga nit turística fallera quan, amb els peus cansats de perseguir tanta falla, un es seu a qualsevol lloc, tot desitjant agafar prompte el llit per a dormir còmodament.

La vida del bunyol és efímera. Germina de bon matí, quan a un llibrell s'aboca farina, aigua, rent i carabassa bullida, i es pasta a ma, jugant amb els dits dins de la pasta, amb la destresa d'un pràctic amanuense. per a que tots els ingredients es mesclen ben mesclats, fins que la massa adquireix el color característic que li correspon. És en eixe moment quan hi ha que deixar-la que s'unfle una bona estona, fins que arriba al punt de fermentació òptim. Aleshores es prepara un bon perol tot ple d'oli que es posa al foc fins que bull.

És curiós que la persona que s'encarrega de fer els bunyols sol ser una dona de mitjana edat que, abillada amb un davantal blanc amb blonda, en una ma agafa un pessic de massa que l'exprimeix, tot i fent una bola que deixa esmunyir per entre els dits gros i índex. Amb l'altra ma l'agafa i, d'una manera molt habilidosa, amb l'índex esgarra un forat a la bola de massa al mateix temps que la deixa caure dins del perol amb l'oli bullint. A poc a poc, anirà daurant-se i adquirint el color cobrís característic de la carabassa. Una volta arribat el punt exacte de fregit, amb una desbromadora es trauen del foc i es deixen caure a una safa per a que s'eixugue l'oli sobrant. Després només queda obrir la boca i menjar. I al segon o tercer mos, la pregunta és innecessària: Els bunyols són de carabassa, no?

Paterners de Paterna: Silvia Nadal Benavent.

Si hi ha un fet natural que distingeix els homens de les dones és la possibilitat de concebre i tindre fills. Per això mateix, hui que és el dia de la dona treballadora m'agradaria parlar de una dona que, encara que no va nàixer a Paterna, les circumstàncies  la varen dur a viure al nostre poble, on es va integrar perfectament al lloc on durant tota la seua vida va exercir el noble ofici de comare. Parlem de Sílvia Nadal Benavent. Nascuda a Polinyà el Xuquer el 13 de desembre de 1897, no fou fins a principis dels anys trenta quan es va establir a Paterna. Al tractar-se d'una persona forastera i, per tant, no tindre a Paterna cap de malnom heretat per tradició familiar, com no podia ser d'una altra forma, l'alies que se li va imposar va ser el del seu ofici. D'eixa manera se li coneixia en tot el poble com "Doña Silvia la comadrona", o també com a "Sílvia la comare". 

Hem de remuntar-nos a l'antiga plaça del Poble, tota empedrada i circumdada per una fila d'arbres d'ombra. A la casa que, des de la plaça del poble donava inici al carrer mestre Soler, enfront de l'antic Ajuntament i al costat del casino de la plaça i de la funerària Moreno vivia na Sílvia en companyia de la seua germana Amparo. A la façana de la casa hi havia la publicitat del cinema Palafox on s'anunciaven les pel·lícules que s'anaven a emetre la setmana propera, així com l'horari de les diverses projeccions que s'anaven a dur a terme.

El seu ofici, que de per si era imprevisible, feia que no tinguera un horari fixe de forma que en qualsevol moment a sa casa es presentava un marit, un pare o un fill que reclamava els seus servicis d'una manera immediata. I ella s'ho deixava tot per a anar a atendre un part incert, allà on fora. I per a arribar al lloc on vivia la partera qualsevol mitjà de transport era vàlid: Un sis-cents, un  huit-cents cinquanta, la part de darrere de una bicicleta o d'una moto... No tenia por a res, car el més important era arribar quan més prompte millor a casa de la partera. I donava igual on fora i la condició social de la família en qüestió. A tots els tractava per igual. I inclús si hi havia alguna família que, per les seues circumstàncies no podia pagar els seus servicis, donava igual. Els prestava gratuïtament.

Era una dona molt pietosa. Va pertànyer a la Junta directiva de la Confraria del Perpetu Socorro de Paterna. A més a més era una de les poques persones que guardava la clau de l'església a sa casa de forma que, qualsevol florista, llumener o fotògraf que tingueren necessitat d'entrar al temple no tenia més que cridar a la porta de sa casa i ella o la seua germana molt gustosament li la facilitaven. Jo mateix, recorde haver anat, amb nou o deu anys d'edat a per la clau a sa casa per a tocar el primer toc per a anar a algun enterro a les quatre de la vesprada d'algun tòrrid més de juny o juliol.

Ens va deixar el 16 de maig de 1986, quan tenia 89 anys d'edat. L'ajuntament de Paterna, en sessió plenària de 30 de març de 2009 va aprovar una bossa de retolació de carrers amb noms de paterners diversos, per a quan hi haja necessitat de retolar un carrer amb el nom d'algun paterner, fer us d'ella. En eixa llista el segon nom que apareix és el de Sílvia Nadal Benavent.