jueves, 20 de marzo de 2014

Contrasenya.

Se m'ha bloquejat la contrasenya de l'ordinador del treball. La he escrita un parell de voltes i pareix ser que, o no la he teclejat bé o vaja vostè a saber què és el que ha segut el que ha passat, però el cas és que se m'ha bloquejat. I entre esclafar-lo en un bac
com si fora un meló o telefonar al servici tècnic per a que me l'arreglaren, he optat per la segona solució. I jo, ací estic, esperant que el Servici d'Atenció a l'Usuari es pose en contacte amb mi per a poder desbloquejar la meua contrasenya i així poder accedir a l'ordinador i treballar de la forma habitual.

El primer que se m'ocorre  mentre espere el desbloqueig és comprovar cóm d'aspaiet passa el temps mentre venen a auxiliar-me. Ordene quaranta voltes els bolígrafs, canvie un grapat de fulls que tinc davant meu de lloc unes quantes voltes, els colpege amb el rovell dels dits unes altres tantes voltes al llom per a alinear-los, els torne a canviar de lloc, m'alce de la cadira, em torne a seure, vaig al servici, torne, de nou colpege els fulls amb la punteta dels dits per a tornar a alinear-los,... I pense que açò de la informàtica és un món de màgia, fantasia i il.lusió que ens converteix en babaus quan no tenim un ordinador davant nostre per a aporrejar les seues tecles. És en este moment quant me n'adone del poder que té la informàtica. Millor dit: del GRAN PODER que en té hui en dia. Els poders fàctics que han segut tradicionalment l'Església i l'Exèrcit, hui en dia han segut substituïts pel poder sobre la informació, de tal manera que qui controla la informació és qui té el poder. Només hem d'aguaitar a la vida quotidiana i comprovar que eixos poders fàctics han segut substituïts per la informàtica i el periodisme. No en va, se'ls considera tant a l'un com a l'altre el quart o el cinquè poder. I qui els controla és qui hui en dia té el ceptre i la corona del tercer mil·lenni. Tal i com deia la Bíblia, que ni una fulla de l'arbre cau a terra sense la voluntat de Déu, així els nous poders controlen la nostra societat. I el nou governant no és més que un xicó que no arriba als trenta anys, amb monyo llarg, una miqueta friki, tímid amb les xiques, llicenciat en informàtica per l'Universitat Politècnica de València i premi extraordinari pel seu projecte final de carrera sobre la migració de l'arquitectura sobre la que es sustenta el portal web d'una administració pública.

Mentre estic donant-li voltes a estes reflexions, m'han desbloquejat la contrasenya en un segon, amb una simple telefonada. I he continuat treballant com si res. Misteris de la informàtica.