Havia escoltat l’expressió Habeas Corpus. Millor dit: No tan sols l’havia sentida, sinò que, a més a més, l’he estudiada i fins i tot l’he vista aplicada profesionalmente en la vida real com a mecanisme per a previndre detencions il·legals, i que consistix en el dret d’una persona detinguda, o bé a ser presentada immediatament davant del jutge en el termini de setanta dos hores, o bé a ser posada en llibertat. Els meus estudis jurídics són de la dècada dels noranta del segle passat, quan encara el món de la informàtica no era més que un xiquet de bolquers. I l’altre dia descobreix l’expressió habeas data, com a acció constitucional que pot exercitar qualsevol persona que estiga inclusa a un registre o banc de dades per a accedir a tal registre i que li siga proporcionada la informació existent sobre la seua persona i de sol.licitar l’eliminació o correcció si fora falsa o estiguera desactualitzada. La seua raó de ser s’origina en l’article 18.4 de la Constitució i es desenrotlla amb la Llei Orgànica 15/99 de 13 de desembre de protecció de dades de caràcter personals. Al mateix temps, la Sentència 292 de 30 de Novembre, del Tribunal Constitucional reconeix el dret a la protecció de dades com un dret antònim del dret a la intimitat. I amb tota esta informació torne a llegir l’article 18.4 de la Constitució que diu que la llei limitarà l’us de la informàtica per tal de garantir l’honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets. I al llegir l’expressió “l’ús de la informàtica”, pense en la tecnologia cibernètica que existia quan es va redactar la Constitució i en els coneixements informàtics dels ponents de la mateixa, que no devia d’anar molt més enllà de la màquina d’escriure Olivetti. I immediatament pense en la novel.la 1984, de George Orwell, escrita entre 1947 i 1948. I pense també en la pel.lícula “2001: Una odisea del espacio”, de l’any 1968, d’Standley Kubrick. I en la novel.la “2010: Odisea dos”, d’Arthur C. Clarke, així com en la pel.lícula que es va rodar basada en esta novel.la, i no puc evitar llançar un somriure al món, només en pensar quina idea era la que se tenia en el seu moment de les noves tecnologies i cóm ha esdevingut el desenvolupament de la tecnologia informàtica amb el pas del temps, i què era el que s’imaginava l’autor de cadascuna de les novel.les que hen nomenat adés quan es va possar cara al paper per a escriure.
