Este diumenge és diumenge d'eleccions. Després d'una campanya electoral intensa on tots els partits polítics s'han deixat la pell per a arrapar un vot siga com siga, provinga d'on provinga i coste l'esforç que coste, ara arriba el moment suprem, l'hora de la veritat de les eleccions. Un partit polític no deixa de ser com una falla, en la que, el seu dia particular de la cremà és el dia de les eleccions i l'hora de la cremà és dóna quan el candidat de dit partit polític apareix al balcó o a la finestra de la seu del partit, o a la sala habilitada a no sé quin hotel, per a anunciar als quatre vents que ha guanyat -no sé cóm ho fan, però tots guanyen- les eleccions. O que s'han guanyat no sé quants escons, o que el percentatge de vots aconseguits, superen amplament els de les eleccions passades, o que simplement, són els millors. Jo també aniré a votar este diumenge. Des de la primera volta que vaig exercir este dret, cada vegada que introduesc la papereta a la urna, sempre tinc el mateix pensament: Des d'esta talaia del segle XXI, tinc presents a tots i cadascun d'aquells que, al llarg de tota la història no han tingut possibilitat de fer-ho per circumstàncies diverses, be siga per haver viscut en una època on el dret al sufragi universal no hi existia i el que hi havia era un dret al sufragi censitari, on el dret al vot estava retallat degut a motius econòmics o a motius de gènere. També tinc presents a tots aquells que, per haver viscut en una època de dictadura, tampoc han pogut exercitar el dret al sufragi i s'han hagut de conformar amb les decisions que, per ells, han pres altres persones, siguen o no encertades. També tinc presents a tots aquells que han votat i que ja no estan entre nosaltres. També a la majoria de gent anònima que anirà a dipositar el seu sufragi de forma silenciosa. També als qui per primera volta aniran a votar. També als qui, tal volta siga la última vegada que ho facen. Per últim, també tinc presents a tots aquells que, podent exercitar el seu dret al vot s'abstenen d'exercitar-lo, tot i pensant que es tracta d'una perdua de temps o pensen que el seu vot és irrellevant en comparació amb l'oceà de vots de la resta de ciutadans o simplement, prefereixen gaudir del dia tan bo que eixirà el proper diumenge. Només desitge que el meu vot tinga el valor que realment li correspon i que contribuïsca d'una manera efectiva per a fer realitat les sàvies paraules del rei Jaume Primer al seu testament que parlava de "...amar i protegir totes les persones i el poble, fer regnar la justícia i vetlar perquè els grans no oprimisquen els menuts”, de tal manera que, guanye qui guanye, estes paraules siguen sempre el lema del seu mandat, les aplique en tota la seua integritat en el seu quefer diari des del despatx en que es trobe i que li lleve la son la necessitat d'aconseguir-ho. No sé qui guanyarà les eleccions. Només sé que guanyarà la democràcia i en definitiva tots i cadascun de nosaltres, els ciutadans.
