viernes, 29 de mayo de 2015

Escoltat a Paterna (IV)

La cultura popular dels pobles es manifesta també per mitjà de cançonetes populars que, amb una lletra sencilla i una música fácil de recordar que a voltes seguia l’estructura musical d’una albà, amenitzava les tertúlies així com les reunions dels paterners. Estes cançonetes solien estar relacionades amb alguna festivitat, especialment religiosa, amb algun succeït notori, o dedicada a alguna xicona del poble que destacara per la seua bellesa, o algun desengany Amorós, o simplement retratava la quotidianeïtat de tots els dies. Fins i tot hi havien algunes composades amb un cert carácter libidinós i amb la intenció de sonrojar a més d’una persona, de les quals ja en parlarem en una altra ocasió. En esta entrada hem fet una replega de unes quantes d'aquelles, que sense ànim d'esgotar el tema,  sí que considerem que poden ser significatives dins de la nostra història local com a poble.

1.- Al llibre de festes del Crist de l’any 1960, trobem un article molt curiós d’Ernest del Molí anomenat “La Font del Pitjer” on ens conta un succeït que va passar farà uns cent anys, quan a un li varen gastar una broma en la “Font del Pitxer” i va esvarar i va caure dins i es va banyar tot. Hi han dos cançonetes. La primera, reflexa l forma de pensar tradicional d'aquella època:

Ací al peu d’esta fonteta
Tinc que vindre á berenar
Junt á una paternereta
Amb la que’m pense casar.”

L’altra, fa referència al succeït en questió::

Vicentico Mataró
Ja no torna á la fonteta
Per si en un altre esbaró…
Anava de coroneta”.

2.- De l’època de la postguerra hi ha una altra cançoneta, que ens mostra la situació de penúria que es vivia en aquell moment al nostre poble. El poeta Xavier Casp, al seu llibre “Aires de cançó”, replega esta cançó i la desenrotlla magistralmente en un extraordinari poema del cual recomanem la seua lectura.

“En la torre de Paterna
Canta i diu un teuladí
Des de què no es pasta llongo
Hi ha molta fam per ací.”

 
3.- Les relacions laborals entre amos i jornalers al llarg de l història, sempre han segut objecte de conflicte, però també ha segut objecte de cançó. I en este cas, en la cançoneta següent se'ns mostra clarament la tensa relació que hi ha hagut entre els uns i els altres en époques pasades:
 
“El sol ja se’n va a la posta
Les gallinas al joquer
Que mal li sabrà al meu amo
Pagar el jornal sencer”.

 
4.-En últim lloc, encara que esta cançó siga recent en el temps, podem considerar-la ja un clàssic paterner. Se li anomena popularment “l’Albà de Paterna” i va ser composada per Teresa Segarra quan va estar recuperant-se a Porta-Coeli quan tenia 15 anys.

Tres coses hi han en Paterna
Que són les millors del món:
El Palau i la Torre i el Crist de la Fe
Que és la glòria del meu poble".