Croissants

Un croissant no és més que un didal de rent barrejat amb una muntanya de farina, un got d'aigua, un dau de mantega, un glop de llet i un pessic de sal que, tot pastat, dissenyat amb la seua forma característica, i amb la cuita justa en un forn, a poder ser de llenya, ens ompli la boca de sabor tot un matí si es menja per a desdijunar, o tota una vesprada si és per a berenar, be en companyia d'altres persones, o bé amb la soledat relativa que ens dóna una tassa de café en llet o de xocolata ben calent, fumejant diria jo, especialment en hivern. La seua forma allargasada, ampla, enrotllada, de banya de bou,  de cíclop jovenot ciclat o, com dirien els més romàntics, de mitja lluna, amb eixe vernís de melassa que desprén iridiscències multicolors, convida a ser despedassat, be d'un mos, be d'un pessic, be tallant-lo quirúrgicament amb un ganivet i un tenedor per a, a continuació ser portat eixe troç de croissant a la boca i ser menjat, a poc a poc, saborejant-lo, deleitant-nos amb eixe regust tan dolç que s'adhereix al paladar, mentre notem cóm algun troç de croissant ja desgarrat se'ns apega per entre les genives donant una agradable molèstia que ens farà estar una bona estona menejant la punta de la llengua per entre els indrets més recòndits de la nostra boca intentant endevinar on es troba eixe trosset de croissant que ens estorba. Hi ha el croissant pur, amb xocolata dins, o amb crema. O pintat amb un engrut d'aigua i sucre que li dóna eixe color de melassa refulgent característic. O amb un espolçat de sucre glassé que li dóna eixe tarannà casolà que convida a ser devorat en eixe mateix moment, sense cap tipus de protocol. També n'hi han salats, per als qui no som tan llèpols: amb una tallada de pernil dolç i de formatge dins, o de xoriço, amb una salsitxa de les anomenades de Frankfurt, o amb qualsevol aliment salat que càpia dins de les quatre polzades quadrades de superfície que hi han dins del cor d'un croissant. Els més escèptics, se'l tunegen ells mateixos, tot i agafant la peça de bolleria de la mateixa forma que el pare Abraham va agafar el seu fill Isaac per a un immediat sacrifici, i li fan un tall longitudinal, de forma que es separen les dos mitats de la peça de bolleria. S'empastra per la part de dins amb mantega i se li afegeixen unes tallades de pernil dolç i de formatge. Immediatament s'introdueix al microones on hi estará donant voltetes no mes de dos minuts. Una volta ja s'ha derretit la mantega, és el moment de barrejar-se els sabors: el dolç del croissant amb el gust salat de la mescla. I, com diria Estellés, cloc els ulls i me'l fot!!