La platja

Com a la gran majoria dels mortals, a mi també m'agrada anar a la platja per a passejar a la vora del mar i observe com, per davant de mi ja han passejat, sobre ser les huit del matí d'un calid diumenge de juliol, un bon grapat de persones que han deixat gravada a la sorra les seues empremtes dels peus. I conforme vaig caminant, vaig observant com vaig deixant marcades les meues sobre una sorra humida. Una altra persona vindrà darrere de mi, abillat amb un banyador de colors i una gorreta de fertilitzants per a cobrir-se el rostre del sol i deixarà les seues empremtes també sobre l'arena humida. D'ací a una estona més o menys llarga, una ona s'abalançarà sobre el bosc d'empremtes dibuixades, per a desfer-les d'una manera paulatina i deixar la vora del mar neta i pura, com si per allí no hi haguera caminat ningú, per a tornar a mamprendre de nou. Una altra vegada, uns nous buscadors de somnis caminaran de nou sobre la sorra mullada i tornaran a deixar les seues empremtes de bell nou al seu damunt, tot i esperant de nou ser devorades per una ona furtiva que tornarà a deixar la sorra com si d'una pista d'aterratge es tractara. El món, des de que és món, està en un procés successiu de canvi continu, que al meu poble es diu faena matalafer: Fer i desfer. Heràclit d'Efes, fou el qui digué que ningú es pot banyar dos voltes en un riu mentres tímidament introduia un peu al riu Caystros per a demostrar la seua revolucionària teoria als seus compatriotes. Era el segle V abans de Crist i la zona on vivia de l'Àsia Menor, estava en plena época d'esplendor, mentres pel centre d'europa tribus bàrbares arrassaven amb tot el que trobaven al seu pas. Vint i cinc segles després, els descendents d'aquelles tribus són els qui hui dominen allò que hom anomena de forma quasi romàntica, la vella Europa i son els qui d'una forma legal, estan subjugant la voluntat dels pobles de l'Europa del Sud, com és el cas de Grècia. La història no deixa de ser una sèrie de sequències cícliques on, els qui hui estan dalt, demà estaran baix i així successivament. Es tracta d'un fet irremeiable que no podem evitar, al igual que no podem evitar deixar la nostra empremta gravada a la sorra de la vora del mar i que una ona descarada borre el relleu del nostre peu enregistrat, per a tota l'eternitat. Com tampoc podrem evitar que un altre peu xafe de nou la manida sorra i deixe gravada la seua empremta de bell nou. I així successivament.