"Telebasura"

Encenc el televisor després de dinar per a distraure'm una estona. Després de les notícies, abans feien alguna telenovel·la que tenia un efecte balsàmic alhora que soporífer per a pegar una becadeta en el sofà, mentre anaven desfilant per la tele els diversos personatges de la teleserie. "Menuda ralea", pensava jo, mentre se'm barrejava la fantasia de la sèrie de televisió, amb la fantasia dels meus somnis de la becadeta. Hui en dia als programes de telebasura que es fan després de dinar no és tan fàcil de distingir el que és real del que és fantasia, i moltes voltes se'ns intenta colar com a veritat, allò que no deixa de ser més que una burda patranya. Tots ens hem preguntat alguna volta: La televisió entreté? La televisió educa? Ja ho distingia aquell pingüí culte i entranyable de la nostra infància anomenat Petete, quan deia: "el libro gordo te enseña, el libro gordo entretiene y yo te digo contento hasta el programa que viene". Amb estes innocents paraules, s'amaga tota una filosofia segons la qual, partint de la dicotomia entreteniment-educació, la televisió pot entretindre i no educar, o pot educar i no entretindre. També pot ni educar ni tampoc entretindre. O tot el contrari: Educar, ahora que entretindre. Darrere de cada emissora de televisió hi ha una mercantil, la quimera de la qual consisteix, com la de qualsevol empresa, a guanyar diners a costa de tindre un elevat nivel d'audiència. Contra més alt, millor. És totalment irrelevant que la televisió eduque o no. El més important és tindre un gran nivell d'audiència independentment de que s'entretinga o de que s'eduque. Qualsevol contingut val per a mantindre a l'audiència enganxada a un determinat programa. Esta amoralitat a l'hora de programar el contingut dels programes de televisió per part dels directius de les grans cadenes de televisió, du com a conseqüència que el contingut d'allò que es programa i es visualitza, moltes voltes acaba sent una immoralitat, de forma que els valors que s'inculquen no són els més adeqüats, sobretot per a aquelles persones més vulnerables ideològicament al no tindre les idees formades. Així, pareix que es vol induir als més jovens a pensar que allò que poden arribar a conseguir en la vida, és allò que s'han guanyat per tindre un rostre bonic o un cos escultural, però no pel seu esforç en els seus estudis o en el seu treball diari, siga el que siga. Tal volta siga per a reflexionar una frase que, sarcàsticament es por llegir a les xarxes sociales. "Cóm li explique jo el meu fill que el model a seguir no és la xoni que eix a la televisió, sinò l'enginyer que ven hamburgueses al McDonald's". Tot açò fa que encara estiga vigent la reflexió de Groucho Marx que deia que "la televisió és molt instructiva. Per aixó, quan algú encén la tele, jo me'n vaig a l'habitació del costat a llegir".