Tots els dies solc aparcar a cinc minuts del treball, a un lloc on, de no ser per la crisi, tal volta hui en dia seria una zona molt concorreguda. Però, per culpa de la crisi, hui en dia allí hi ha un descampat urbà asfaltat on aparquem tots aquells que per allí treballem. Al voltant de les set i mitja del matí, hi sol haver, rodant per entre els cotxes, un gorreta que intenta organitzar l'aparcament en bateria, convidant als que alli aparquem, a no deixar molt de lloc lliure entre cotxe i cotxe. Hi ha qui li fa cas i corregeix la maniobra que estava fent, per a que, d'eixa manera hi puguen aparcar més cotxes. Hi ha qui, directament l'ignora i el deixa parlant com qui predica en el desert. I hi ha qui, encara damunt, li replica dient-li que no és ningú per a donar ordres a cap de persona. L'altre dia, un company de treball i jo vàrem presenciar cóm una dóna el renyia, perquè ell li deia que arrimara el seu cotxe al que hi havia al costat, per a que pogueren aparcar més cotxes i ella li cridava que no li donava la gana, i no sé quantes coses més. El meu company i jo, mentre ens dirigiem cap al lloc de treball, comentàvem l'escena que haviem acabat de presenciar, fent referència a que ese tipus de vida i este tipus de situacions fan a un ser roïn, volent ser bó. I aleshores va eixir a relluir el contracte social i les diferents teories que hi existeixen al respecte, de Hobbes, Rousseau, Locke i Kant entre altres, segons les quals, per a justificar l'anomenat contracte social, la relació que existeix entre les persones, per a Hobbes parteix de que l'home és un llop per al propi home, que de per se és egoista, i per això, pel seu propi egoïsme, per a garantir la seua integritat física, arriba a un acord amb els demés de, digam-ne, no agressió mútua, dessenrotllat, amb el pas del temps, amb una sèrie de lleis, mentre que per a Rousseau, l'home és bó per naturalesa, però és la propia societat el qui el perverteix i el fa ser roïn. I també, per eixa autoprotecció pròpia, li fa arribar a un pacte amb els demés i que és el contracte social. Filosofant una estona, varem entrar al lloc de treball i la conversa es va diluir i es va transformar en bases de dades, gigues, uerreeles, servidors, sais... I observe cóm, aquella àrida filosofia que varem estudiar a l'institut, no està tan llunyana de la vida quotidiana, com puga parèixer, sinó que, pel contrari, està present en cadascun dels passos que donem en nostra societat, per insignificant que siga, com puga ser un fet tan vanal com aparcar el vehicle propi, per exemple, o agafar l'autobús, comprar el pa o fer cua al supermercat per a pagar la compra setmanal. La filosofia està fins i tot entre la mescla de l'entrepà que un es menja cada dia per esmorzar. Només hem d'estar receptius per a descubrir-la.
