No hi ha amor més gran que el que una mare pot tindre pel seu fill. Per eixe motiu, Carmen Roca, ja fa un bon grapat d'anys va fundar l'Asociación familiar de Drogodependientes, la finalitat de la qual era la rehabilitació d'aquells que havien caigut dins del cep de la droga. La seua activitat s'ha dut a terme des del centre d'acollida ubicat a Paterna, al carrer de la Penya, i que és una vivenda tutelada, carinyosament anomenada "la casita", per on desenes de xics i de xiques han anat passant per a superar un trist passat de dependència i de desengany. Moltes són les vivències a les que ha hagut de fer front esta dona forta: D'amargura, però també de superació. De pena, però també d'alegria. Moltes experiències han segut les viscudes, tal volta massa, tant de positives com de negatives, que l'han fet curtir-se feroçment en la vida, entre un món de llops i de feres que en un primer moment era el de l'arrap de la droga, però que, amb el pas del temps, es va convertir en el de la ganivetada de la crisi. I així, el rostre de qui a aquell lloc hi asistia va ser en un primer lloc el demacrat del drogadicte que, en un últim esforç, i espentat per les llàgrimes d'una mare esgotada o d'una novia cansada d'aguantar situacions incòmodes, accedia voluntariament a dur a terme una teràpia de desintoxicació. Este rostre va ser substituït pel del famèlic d'aquell que ha perdut el treball i que du a expenses seues dos o tres boques infantils i que ha d'alimentar a cada dia. La llavor callada i discreta d'este àngel de l'esperança, ha segut la de cuinar i donar de menjar a més de cent i pico de persones, tots i cadascun dels dies de l'any, amb el suport econòmic d'associacions locals així com de l'Ajuntament de Paterna. Amb tristesa llisc als diaris que Carmen Roca apaga el foguer que ha donat de menjar als més desafavorits del nostre poble. Des d'este blog no podem dir només que paraules de lloança i d'agraïment cap a una mare coratge, com ha segut el cas de Carmen Roca. Perquè amb huitanta quatre anys d'edat, i amb més de la mitat del seu temps, de treball constant i de perseverància en favor dels demés, ja s'ha guanyat el cel amb excreix. Però per una altra banda, ens plantegem la següent qüestió: la meravellosa llavor duta a terme per Carmen, no té continuitat? No hi ha cap de persona ni d'institució que continúe la seua tasca començada ja fa varies dècades, per a garantir alimentar amb un plat de calent als més desafavorits? Des d'estes humils paraules instem a les institucions públiques locals, provincials i autonòmiques per a crear algún tipus d'entitat que, en forma d'associació o de fundació, continúe l'extraordinària tasca començada per Carmen Roca. Sería una autèntica llàstima que, només pel fet d'apagar el foguer de "la casita", s'acabara l'ajuda que un bon grapat de persones desfavorides de la nostra societat necesiten i reben en el dia a dia.
Una volta publicada esta entrada al meu blog, llisc el següent titular: "El Ayuntamiento asumirá, a través de los Servicios Sociales, la atención y alimentación de los vecinos que acuden a la casita". L'Ajuntament de Paterna ha previst una partida presupuestària als seus presupostos de 2016 de més de 120.000 Euros, per a atendre, entre altres als usuaris de "la casita". Extraordinària notícia que ens alegra a tots els paterners.
Una volta publicada esta entrada al meu blog, llisc el següent titular: "El Ayuntamiento asumirá, a través de los Servicios Sociales, la atención y alimentación de los vecinos que acuden a la casita". L'Ajuntament de Paterna ha previst una partida presupuestària als seus presupostos de 2016 de més de 120.000 Euros, per a atendre, entre altres als usuaris de "la casita". Extraordinària notícia que ens alegra a tots els paterners.
*Fotografia: http://www.levante-emv.com/
