El cap de setmana passat, varem anar la meua dona i jo al cine a vore la película "Ocho apellidos catalanes". Després de l'èxit indiscutible, tant de públic com de crítica de "Ocho apellidos vascos", hem assistit com a espectadors d'esta nova película amb un cert prejudici: Sempre s'ha dit que mai les segones parts varen ser bones. I amb el perill, així con amb la por de tirar els diners de l'entrada al fem, vàrem anar-hi. Però he de reconèixer la meua equivocació al respecte. La història d'amor de Rafa, l'andalús -Dani Rovira- que s'enamora d'Amaia, la vasca -Clara Lago- i que serveix d'excusa per a fer una sana paròdia de la forma de ser dels uns i dels altres, i riure's així dels estereotips que al voltant de la forma de ser d'andalusos així com de vascos, en este cas, va més enllà en esta nova pel·lícula, al intentar evitar Rafa, que Amaia es case amb un català de l'alta burgesia -Berto Romero- un tant excèntric. Observem cóm la paròdia al voltant del tarannà vasc així com de l'andalús, en este film s'amplia a la forma de ser dels catalans. Tenint com a teló de fons una autodeterminació catalana d'opereta bufa, tal volta influenciada i incrementada per la circumstància política del moment, Emilio Martínez Lázaro ha sabut crear una comèdia a la qual se'ns mostren les diferents formes de ser de catalans, vascos y andalusos, i què és el que pasa quan es posen en contacte els uns amb els altres. La xispa andalusa, el seny catalá i el fort caràcter vasc, s'agafen de la mà en una pel·lícula on, rere la molt bona interpretació de Karra Elejalde, així com de Rosa María Sarda, de la qual fa ja temps que no sabiem res d'ella, i en general de tots els actors que van desfilant al llarg d'esta comèdia, vem cóm podem ser capaços de riure'ns de nosaltres mateixos, sense necessitat d'haver d'acabar arribant a les mans. I s'aplega a la conclusió de que ni tots els andalusos són uns malfatans, ni tots els vascos són amics del coctel molotov, ni tots els catalans uns independentistes insolidaris amb els demés, sinó que les persones sempre estan per damunt d'estos tipus de prejudicis babaus. Cabria la possibilitat de que es rodara una pel·lícula que s'anomenara "Ocho apellidos valencianos"? Tot podria ser, encara que, no sé si estem preparats per a tractar certs estereotips propiament valencians que, anant més enllà de la paella, ens afecten i de què manera, sobretot en allò referent al nostre idioma o a la denominació de la nostra organització política, sense arribar a l'enfrontament dialèctic. El dia que superem tots estos prejudicis, estic ben segur que haurem madurat com a poble.
