Disfressa

La millor disfressa amb la que un pot disfressar-se per als carnestoltes no és la més cara. Ni la que més èxit de vendes té a les botigues de disfresses. Ni la que més complements porta. Ni la que més elogis se'n du per part d'aquells que están presenciant el desfile. Ni tan sols la que un jurat, d'una manera objectiva, puntua com la més important. La millor és la que més imaginació du darrere seu, tant en el seu disseny, com en allò que representa. Un no es disfressa el cap de setmana anterior al dimecres de quaresma, que és el cap de setmana dels carnestoltes per excel·lència, sinó que ja va disfressat quan proyecta la disfressa a la seua ment i queda amb els amics a sa casa, o a una cotxera, o al baix d'algún de la seua colla per a anar elaborant la disfressa amb la que participaran a la cavalcada dels carnestoltes. Perquè la verdadera disfressa és aquella que es fa amb una bossa de fem, uns cartons retallats amb un cuttex o unes tisores, uns llençols vells oblidats a la cambra, una fulla de paper de colors de tot tipus, un cordell de fil de palomar, una ma de pintura de Titanlux i una pinzellada final d'aquarel·la de la Pajarita. Amb tots estos ingredients, un és capaç de elaborar una disfressa de caixa de botelles de cervesa, de futbolí, de nau espacial, de farola, de water, de semàfor, de sofà, de tàblet, de llapissera, de televisor, de granera, de coixí, o d'allò que a un bonament se li pot ocòrrer, utilitzant com a matèria prima bàsica la imaginació, la gràcia, la sàtira i unes gotetes de xispa personal. Segurament siga este el secret dels carnestoltes del Villar del Arzobispo: Que no és millor la disfressa que més cara és, sinó la que més costa fer. Que no és més atractiva la disfressa que més brilla, sinó la que més imaginació porta darrere seu. Que no és més espectacular la que més llumenetes du damunt, sino la que més brilla pel seu enginy. Enguany és l'edició número trenta de las murgas, dins dels carnestoltes del Villar. Quin és el seu secret per a durar tant de temps esta festa, sense decaure ni en qualitat ni en quantitat? La seua adaptació, amb el temps, a les circumstàncies del moment, que l'han fet evolucionar d'una manera espectacular, com un dels carnestoltes que més renom té a la Comunitat Valenciana. Per este motiu, tal volta Charles Darwin podria haver utilitzat com a exemple els Carnestoltes del Villar del Arzobispo per a explicar la teoria de l'evolució de les espècies, car no és la millor disfressa la més cara, ni la més sorollosa, ni la que porta més llumenetes, sinò aquella a la que més imaginació han posat els seus dissenyadors i que causa la delícia de tots els que tenim la dita de poder gaudir a la cavalcada.