Sant Nicolau

L'esglèssia de sant Nicolau, més coneguda com de sant Nicolau de Bari i de san Pere màrtir, és un temple que es trova ubicat al nucli antic de la ciutat de València, més concretament al carrer Cavallers. És un dels temples més antics de la ciutat de València, que ja al llibre de Repartiment de 1239 hi apareix nomenat. Conserva un gran patrimoni, tant de caràcter arquitectònic com moble, que abarca diferents estils que mostren la seua evolució al llarg dels segles. Gotic i barroc es barregen entre els seus murs, de forma que, esta barreja cultural li dóna una riquesa espectacular, que es reflecteix en les diferents mostres pictòriques que dintre les seues parets es guarda. Pintures al frescs realitzades entre 1694 i 1701 per Dionís Vidal i disenyades per Antonio Palomino que ocupa tota la nau central que, en una una extensió de 1.900 metres quadrats, abarquen tota la extensió del interior d'este impresionant temple. Recentment, ha segut  restaurada d'una manera molt encentada. Cada capa de brutícia que se li ha llevat a les parets d'este magestuós temple, és el sediment, el pòsit de tantes i tantes oracions, pregàries, súpliques, llàgrimes que els valencians hem deixat allí dins, demanant un treball, una curació d'una malaltia greu, una situació econòmica millor, per una persona impedida o per una persona que ha faltat, en els famosos dilluns de sant Nicolau en els quals, en número de tres consecutius d'acord amb la tradició, s'ha d'anat caminant des de casa fins a l'esglèssia. Per als que som dels pobles limítrofs a la capital, sempre ha segut primordial el transport públic, especialment el trenet que, als de Paterna ens deixava a l'estació del pont de fusta. I d'allí, caminant i en silenci, travessant el pont d'aquell llit sobre el riu Túria que ja agonitzava, continuant pel carrer Navellos i seguint per la plaça de la Mare de Déu dels Desemparats, s'agafava el carrer Cavallers, fins a arribar a l'altura del passadís que uneix dit carrer amb l'esglèssia de Sant Nicolau per a cumplir amb la promesa que un s'ha proposat i que té intenció de cumplir. El diumenge passat per la vesprada, la meua dona i jo varem anar, moguts per la curiositat, a vore l'extraordinària restauració que s'ha dut a terme. La primera impressió fou la que em va produir la gran quantitat de persones que, a la plaça de sant Nicolau hi estavem esperant a que obrigueren la porta, clara mostra del interés que encara continua tenint l'art i la cultura entre les persones. Però la verdadera sorpresa aguardava al interior. Pense que no és gens pretenciós comparar l'art que allí dins hi ha amb la capella Sixtina, sinò que, pel contrari, ha estat una restauració extraordinària la que allí s'ha dut a terme, per part del Institut de Restauració del Patrimoni de la Universitat Politècnica de València, amb el suport de l'Arquebisbat de València, i amb el patrocini de la fundació Hortensia Herrero. Des d'estes humils paraules vos animem a disfrutar d'este art ben nostre que tenim al costat de casa. Val la pena anar a vore-ho.