Cent quilos d'explosius ens permeten fer un castell de focs d'artifici espectacular que deixe amb la boca oberta a mig món, o bé fer esclatar un cotxe bomba a la porta d'una administració pública, que deixarà amb la boca oberta a l'altre mig món, però d'horror i d'estupefacció. En un cas, la finalitat serà fer espectacle. En l'altre crear confusió i caos. L'altre dia, la meua dona i jo, varem anar a la plaça de l'ajuntament de València, per a gaudir de la impressionant mascletà amb què ens va delitar el pirotècnic que eixe día disparava a la catedral de les mascletaes. Feia temps que no vivia eixa experiència. Vaig tornar a reviure situacions ja viscudes, en una espècie de deja vu: La quedada amb els amics a la porta de Correus, l'aglomeració de la gent que en certs moments pot arribar a ser angoixosa, el venedor ambulant que ven, amb el carrer de la compra, llaunes de cervesa a un euro, el mimo que asombra els xiquets i no tan xiquets amb el seu espectacle de carrer, el venedor de globus a l'estil de la pel·lícula Up, el músic ambulant que anima la festa a canvi d'unes simples monedes, el baló enorm de propaganda que va donant bots per damunt del cap dels congregats, el pirotècnic que està davant de la porta de l'ajuntament amb un casc verd a la ma i que dóna avís a la fallera major, quan es possa el casc al cap, de que pot començar a disparar-se la mascletà, l'espera tediosa quan falten només cinc minuts per a que comence tan important espectacle, les emocionants paraules de la Fallera Major que s'escolten per la megafonia: "Senyor pirotècnic: pot començar la mascletà", l'olor intens a pólvora que tant ens emociona als paterners, ...Tinc entés que la mascletà que dispara la pirotècnia Vicent Caballer a la plaça de l'ajuntament de València per a falles, és la mateixa que dispara este extraordinari pirotècnic a l'avinguda d'Europa a Paterna el dia del Crist de la Fe. De fet, algun any vaig assistir a les dos mascletaes, i recorde algun efecte de ritme, que era similar en les dos. La mascletà, és soroll. I ritme. I comboi. I colla d'amics. I barret de palla. I mocador d'herbes nugat al coll. I València en falles. I ulleres de sol. I la primera mànega curta de l'any. I el got de cervesa a la ma. I un plat de braves en acabar. En definitiva, mentre hi ha qui fa del terror un espectacle execrable amb cent quilos de pólvora, la mascletà és la forma genuina que tenim els valencians de fer, amb els mateixos cent quilos de pólvora, un espectacle de soroll i de festa, de percussió i de màgia, amb l'elegància que l'explosió de tota eixa aparellada pirotècnica ens ofereix a les dos de la vesprada.
