 |
| Fotografia: Iván Ortiz. |
Tal i com vaig començar les meues paraules la nit del vint-i-un d'agost en el discurs com a mantenidor dels LI Jocs Florals de la Vila de Paterna, he volgut començar estes paraules personals meues de despedida al meu blog, amb les mateixes: "Estimada Marta". Estos dos mots, trets del títol del meravellós poemari del genial poeta ja desaparegut, Miquel Martí i Pol*, foren les dos primeres paraules que vaig escriure al meu discurs, tot i manifestant d'esta manera l'apreci personal que tinc cap a tu i també cap a Ivan. Ara que els focus del Gran Teatre Antonio Ferrandis s'apaguen i comences a caminar per la senda de l'anonimat, ara que, a poc a poc, et vas llevant la banda de Regina de les festes de Paterna de dos mil quinze per a guardar-la al calaix dels bells records, ara que la corona de les il.lusions dóna pas a la corona d'espines de la quotidianeïtat dels dies i dels estudis, m'agradaria dedicar-te unes senzilles paraules a títol personal, per a tu que tan dignament has representat la bonhomia, el saber estar, la laboriositat i la forma d'entendre la vida de tots els paterners. M'acomode sobre el replanell de la lluna minvant, com qui es seu a la talaia de la nostra torre moruna per a aguaitar el pas del temps i contemple tot un any, en el que has segut la viva imatge de Paterna. Sobretot a través de les xarxes socials he anat seguint quasi tots i cadascun dels actes en els que has participat, en companyia de la teua cort d'honor. De veritat puc dir que has segut -heu segut- una dignísima representació del nostre poble, de la seua història i les seues tradicions. I ara, quan estàs en eixe bell moment de la teua vida en el que encara et queden moltíssimes més experiències per a viure que les que ja has viscut, et dessitge tota una allau de bells sentiments que espere, algun dia es cumplisquen. Has passat a formar part de la història viva del nostre poble, com altres jovens ho han segut al llarg dels temps. Totes elles guarden dintre de si, com un tresor, eixe record d'eixe any de regnat al nostre poble. De veritat, et dessitge, que el dia de demà transmitisques als teus fills l'amor i l'estima pel nostre poble i els seus costums. Que quan el Crist de la Fe passe per davant vostre, digues als teus fills "Demana-li al Crist de la Fe que sigues bon xiquet". Guarda el record de cadascun dels moments viscuts com si d'una joia és tractara. Perquè allò que sempre ens queda, com un pòsit, com un sediment, són els records, que són el paradís del que jamai ningú podrá expulsar-nos. A la meua ment sempre quedarà el record d'aquella nit del vint-i-un d'agost de dos mil quinze, que vares ser proclamada Regina dels LI Jocs Florals de la Vila de Paterna. Et deixe tots els meus millors desitjos, com qui diposita un ram de flors dins d'un pitxer amb aigua. I amb tota eixa col.lecció de bons records, em despedisc.
*Estimada Marta. Miquel Martí i Pol. Edicions 62. 1978.
