viernes, 1 de julio de 2016

Tecnologia i trastos

Ja fa més de vint anys, em vaig comprar el meu primer ordinador. Es tractava d'un equip clònic, pentium 3, amb 16 megues de RAM, que en aquell moment era el no va més del mercat. Em va costar cent setanta mil pessetes, que vindria a ser uns mil Euros de hui en dia. Amb ell vaig jubilar la màquina d'escriure olivetti lettera 44 verda amb la qual vaig omplir la meua més tendra juventut de versos. Amb l'ordinador, era molt més fàcil i més cómoda la gestió de documents, que no calia traure'ls en paper si no volies, car a la pròpia pantalla un podia vore allò que havia escrit, sense necessitat de treure-ho en paper. Però tenia l'inconvenient que m'ocupava tota la taula que jo utilitzava per a estudiar. D'esta manera, ocupava només uns quaranta o cinquanta centímetres quadrats per a estudiar, mentre que la resta, fins a arribar a un parell de metres quadrats, els ocupava la torre, el teclat, el monitor, els bafles i la impressora. Déu anys més tard, em varen regalar, com a regal de boda, un portàtil, que m'acompanya en l'actualitat i amb el qual escric amb regularitat, amb 80 giges de capacitat i una muntonada de megues de ram. A l'any 2003, em vaig comprar el primer telèfon mòbil. Era un model de la marca Alcatel, més be xicotet, si l'acomparem amb el seu predecessor.  Em va costar dihuit mil pessetes. Després d'aquell primer aparell, li va seguir un altre. I després un altre. I així successivament fins a l'actualitat. De forma que, des d'aquell primer telèfon, uns vuit o deu han anat  passant per les meues mans, amb els seus carregadors, bateries i demés accessoris que els acompanyen. Conforme va avançant el temps i va evolucionant la tecnologia, el mercat tecnològic està dissenyat d'una manera tan volàtil, que el seu hardware pasa a estar obsolet d'una forma prou ràpida, normalment, per mitjà de campanyes magníficament  dissenyades per creatius que allò que realment pretenen és vendre, vendre i vendre. I al final esta circumstància fa que tinguem els calaixos plens de trastos: Bateries sense mòbils, mòbils sense carregadors, teclats sense monitor, monitors sense torre,... En definitiva, aparells òrfens i vidus amb els que no sabem què fer amb ells. Sempre ens quedarà el mercat de segona mà i el d'ocasió, normalment promocionat a traves de pàgines web especialment dissenyades per a cobrir esta necessitat, i poder desfer-nos així de la tecnologia que, en només quatre dies, ha passat a ser un trasto.