viernes, 8 de julio de 2016

José Luís Llopis

Era a principis de  tardor de 2002 quan un D Bernardo Aparisi, ja esgotat per problemes de salut, demanava el seu trasllat de la parròquia de Sant Pere de Paterna a una altra més menuda. Monsenyor Agustín García Gasco, acceptava aquella difícil decisió i li concedia l'administració de la parròquia de nostra Senyora de Campolivar. Era l'inici de la primavera de 2003, un vint-i-nou de març, a punt de començar la Setmana Santa,  quan un ilusionat José Luís Sanchis prenia possessió de la Parròquia de Sant Pere Apòstol de Paterna. Ell seria qui s'encarregaria de regir el destí d'esta parròquia des d'aleshores. Nascut a Genovés, va ser ordenat sacerdot l'any 1989. El seu últim destí havia segut la parròquia de nostra senyora dels Desemparats del barri de Natzaret. Arribava, per tant, un nou rector amb una nova forma d'exercir el ministeri sacerdotal per a uns nous temps.  L'administració de la parròquia mare del poble, amb una recent transformació de l'organització de les seues festes majors, la substitució d'una persona, D Bernardo, que, després de més de vint-i-cinc anys entre els paterners, havia aconseguit ser uno més  entre nosaltres o el dur a terme una llavor de pastoral adaptada al tercer mil.leni eren, entre altres, els reptes que se li presentaven per davant, als quals ha sabut fet front i superar-los d'una manera encomiable. Este canvi va suposar, per una banda, un canvi de generació, car venia un rector jove, amb noves inquietuds i moltes ganes de fer coses i,  per una altra banda,  eixa juventut venia acompanyada d'una adaptació als nous temps, de modernització en forma de xarxes socials, pàgina web i altres elements. El passat dia vint-i-nou de juny, dia de Sant Pere, patró de Paterna, don José Luís Llopis feia pública una notícia que es va escampar ràpidament, com la pólvora: El Sr. Arquebisbe de València el nomenava pàrroc de les parròquies de Santa Maria i San Mauro d'Alcoi. Una trista notícia per a tots els paterners, que veiem cóm se'ns en va un home bo. Jugant jugant, han segut tretze anys al front de la parròquia de Sant Pere. Mire cap enrere pel retrovisor de la meua vida tretze anys en arrere i em veig amb trenta anys, en companyia d'altres persones organitzant la benvinguda del nou rector i no puc menys que possar-me una miqueta nostàlgic. Si don Bernardo va ser el rector de la meua infantesa, la meua adolescència i la meua juventut més tendra, don José Luís ha segut el sacerdot de la meua juventut més tardia i la meua maduresa. De fet, entre altres esdeveniments personals, ell va ser qui em va casar. El fet d'anar-me'n a viure fora de Paterna, va fer que, encara que no participara de la quotidianeitat de la parròquia, sí que he anat seguint, des de la llunyania el seu destí. I he de dir que, d'una manera callada, don José Luís ha sabut dur avant la parròquia de sant Pere amb constància i saviesa, amb perseverància i destressa. Qui serà el nou rector que el substituirà? A hores d'ara no ho sabem encara. Haurà de ser una persona no massa jove, amb el suficient carisma i amb caràcter emprenedor per a arrastrar a la gent, especialment els més jovens. Però al mateix temps amb la santa paciència per a dur de la mà a les persones més majors. Que tinga excesiva ma dreta per a tractar amb les persones més vulnerables de la nostra societat i ma esquerra suficient per a tractar amb els diferents col.lectius que hi han al nostre terme municipal. I que tot això sàpiga compaginar-ho amb una devoció sincera al santíssim Crist de la Fe. Tal volta demane massa? Des d'estes senzilles paraules desitgem de tot cor a José Luís, que eixe mateix Crist de la Fe l'ilumine en esta nova etapa de la seua vida que ara comença.