viernes, 19 de agosto de 2016

Catxaps

El catxap és aquell dolç típic paterner de pasta fullada farcit d'una crema especial patentada. Es tracta d'un dolç, de marca registrada, la fòrmula secreta del qual només la conèixen, com la fòrmula de la Coca-Cola, dos o tres persones en tot el món i, que en el cas dels catxaps, són de Paterna. Conten que este dolç que pareix ser té un origen morú, es va crear ja fa dos-cents anys, per Celestino Monrabal, i que fou el seu fill Mariano Monrabal qui va replegar  per escrit les primeres anotacions del catxap i la seua elaboració. El seu nom es deu al següent fet:  Hi havia un home anomenat José Fabado Lòpez, més conegut pel seu malnom Catxapot, per la seua parsimònia a l'hora de fer les coses. En contraure matrimoni, -per segona volta amb una dona trenta  tres anys més jove que ell-  va sorprendre als convidats a la seua boda, obsequiant-los amb este dolç espectacular. Era l'any 1923, i era l'època del cine Benlloch al carrer tort, del sindicat obrer "la protectora" al casino de la plaça i del teatre Nou al carrer Batà. Al llibre de festes del Crist de l'any 1961, D. Ernesto Ferrando, Ernest del Molí, ens conta un succeït -sosoit li deia ell- relacionat amb el forn del Rosari, o també anomenat antigament el forn de la Blanca pel malnom de la seua antiga propietària, que li va passar a Pepet, l'aprenent del forn, que va anar a portar una dotzena de pastissets a l'estació, per a fer-li'ls arribar a una senyora de la Pobla de Vallbona. Però es va ennuvolar i va caure una, que el pobre xic es va xopar tot. El paper que envoltava la dotzena de pastissets, es va banyar, es va desfer tot el paquet, els dolços se li caigueren per terra, no va poder entregar la comanda a temps i va tornar al forn tot disgustat. L'ama, Teresa la Blanca, el va obsequiar amb una copeta de mistela -pel disgust-. Curiosament, la dotzena de pastissets que duia Pepet, segons conta D. Ernesto, no era de catxaps, sinò de barquetes. Catxap gran o menut, es tracta d'un pastisset de mos cruixent i suau que, només entrar a la boca, ens delita el dolç gust de la crema que du al seu interior, barrejat amb el sabor tostat de la masa fullada, que es va trencant en infinits troços i que, en empassar-nos-el, ens deixa un regust dolç característic, que agraeix ser acompanyat amb un bon glop de mistela, o fins i tot, de cassalla, a poder ser, en companyia d'una bona colla d'amics. L'autèntic secret del catxap, no està en la seua publicitat. Ni en la seua composició. Ni en la seua distribució. Ni tan sols en la seua fórmula secreta. El verdader secret del catxap, consisteix a  haver sabut fer d'este dolç, un símbol que l'identifica amb el poble que l'ha vist nàixer, Paterna, a l'igual que hi han altres simbols que identifiquen a este poble, com ho és la Torre, el Palau, les Coves, la Cordà, o el Crist de la Fe. Com a consecuència, s'ha produït una transubstanciació laica de este dolç, que ha fet que haja passat de ser un aliment a ser un sentiment genuinament paterner. De fet, si a Paterna no hi ha cap d'esdeveniment que no concloga amb un bon dinar o un bon sopar, no es pot concebre una celebració com puga ser un aniversari, un sant, una celebració fallera o un dinar del dia del Crist de la Fe, que no concloga amb un bon catxap. Encara que no és precís esperar-se per a celebrar un event per a menjar-se'n un. Ara mateix jo me'n menjaria tres o quatre.