Bridget Jones's Baby

Als anys noranta, una escriptora britànica anomenada Helen Fielding, escrivia a la premsa una columna diària al voltant d’una jove d’uns trenta anys anomenada Bridget Jones, que vivia asoles a Londres, i treballava a una editorial. Més tard va publicar la novela El diario de Bridget Jones, que ens contava un any en la vida d’este peculiar personatge. Va ser un fenòmen literari dels anys noranta, tant per l’èxit de vendes de la novel.la en si, com per la película homònima interpretada per uns jovens Renée Zellweger que interpretava a una atolondrada Bridget Jones, Colin Firth, que feia d’un elitista Mark Dancy i Hugh Grant, que donava vida a un descarat Daniel Cleaver. Este fenòmen literari i cinèfil va fer que un gran nombre de xicones d’al voltant dels trenta anys s’identificaren amb ella, amb la seua manera de viure, amb la seua manera de pensar i la seua manera d’actuar. No en va, a este primer llibre li varen seguir dos més El diario de Bridget Jones: Sobreviviré i El diario de Bridget Jones: Loca por él, tots de la mateixa autora. Paralelament, les històries d’esta somniadora jove, han segut produides per a la gran pantalla. A El diario de Bridget Jones, va seguir El diario de Bridget Jones: Sobreviviré. Curiosament, la versió espanyola es va anomenar igual que el títol del llibre, mentre que la versió iberoamericana s’anomenava Bridget Jones: Al borde de la razón. Després d’una llarga espera –a juliol de 2009 es va anunciar ja la tercera entrega de Bridget Jones- deguda a diferències creatives entre el guió i els diferents actors, ara apareix a la gran pantalla Bridget Jones’s Baby, traduida al castellà com a El bebé de Bridget Jones. Una producció britànica-estadounidense de comedia i romanç, en la línea dels altres dos films. Una precipitada Bridget Jones, és ara una jove productora de televisió déu anys major que aquella innocent Bridget que vàrem conèixer a les produccions anteriors, però que continua sent igual de ingenua. Amb la complicitat de Miranda (Sarah Solemani),que és la presentadora del programa de televisió que produeix, se’n van a un festival on coneix a un atractiu Jack Qwant, personatge interpretat per un no menys interesant Patrick Dempsey. Paralelament, després d’un grapat de temps sense saber res d’ell, apareix en escena un estimat per ella Marc Darcy, del qual descobrim que es va casar i que està recien divorciat. De nou, el dubte brota a la peculiar ment de Bridget, ara incrementat per la feliç circumstància que serà el fil conductor de la pel.lícula: que està embarassada. Si en els altres films la finalitat del nostre personatge era la búsqueda de l’amor perfecte, en este cas, la maternitat serà allò que mourà l’argument. Escenes divertides, quasi hilarants, amb una extraordinària Emma Thompson que fa el paper de matrona i també coguionista de la història, es succeeixen al llarg de la película on es manifesta un calvi substancial en la forma de pensar de la societat que, fa només vint, o fins i tot deu anys, veia com una irresponsabilitat eixe tipus de maternitat sobrevinguda i inesperada. Podem apreciar este canvi de mentalitat en la mare de Bridget Jones la qual, en un primer moment, una miqueta reàcia a l’estat de la seua filla especialment pel fet de presentar-se com a candidata a unes eleccions locals de la conservadora Anglaterra, acaba possant-la com a exemple en una societat modernitzada, amb la imatge de hipsters i homosexuals dins del seu programa electoral. En definitiva, es tracta d’una película divertida, entretinguda i que deixa, en la seua escena final, oberta la possibilitat d’una quarta entrega de Bridget Jones en un futur més o menys llunyà.