Vintage

M'encanten les botigues estil vintage d'estes que han anat proliferant per tot arreu, especialment als centres urbans de les grans ciutats i als seus nuclis històrics en concret. Amb parets lluïdes i emblanquinades, els sostres alts, amb bigues de fusta fosca i prestatgeries de fusta de pi per envernissar, que li donen un aire rústic al bell mig urbanita de les grans ciutats, on s'exhibeixen productes de tot tipus, dels que gastaven  els nostres avantpassats: sabó de Marsella de llavar la roba, colònies amb flaire a lavanda, barrets de palla, figuretes de fang de tot tipus, paquets d'un quilo de malta, perols metalics per a bullir la malta, llibrells envernissats de color verd i groc de tots els tamanys, ferrades espectaculars on es rentaven els nostres antics, barrals amb el tap de suro, botijes d'estiu i d'hivern, garbells de fusta i fil d'alam entrellaçatcadiresixes amb el cristall de color verd per a omplir-les amb aigua de la fuente Raimundo, taules per a rentar la roba, cedassos d'espart, romanes variades, flexos per a llumenar la taula a l'hora d'estudiar, devantals d'època, canemets de quadres, espolsadors de la pols fets amb tires de tela reciclada, quadres amb paissatges bucòlics, after shave de la marca Baron Dandy, sabó de mans de tot tipus de colors i olors, cadires de boga, espardenyes de careta, tasses de metall, cordes i cordells, mocadors de tot tipus... Normalment, a l'entrada de l'establiment es sol colocar qualsevol element decoratiu que convide a entrar en este món que ha parat el seu rellotge fa cincuanta anys: bé una estructura de fusta que sosté unes macetes plenes de flors naturals de colors diversos, bé una bicicleta antiga o qualsevol altre tipus de decoració al seu escaparate que cride l'atenció i que convide a entrar. Una volta dins, l'univers retrocedeix les manetes del rellotge a l'època dels nostres iaios. De fet, un s'imagina a la seua iaia Sabe comprant a la tenda de la tia Consuelo la de Julio al carrer major, o a modas Coto, o a la paqueteria Miret o a cal Mus, mentre sona de rerefons, com a banda sonora original la Parrala, interpretada per Conxa Piquer, Pena penita pena, de Lola Flores, Tu voù fa l'americano, de Renato Carosone o musica Swing en general, de Glenn Miller. M'agraden, m'encanten les botigues estil vintage, que tenen una balança amb un joc de pesses de diferents mesures per a fer servir els productes que es venen a pes. Però el més curiós és que la caixa enregistradora que hi sol haver al costat, sol estar connectada a un ordinador, i fins i tot, a una càmera de seguritat. Este últim serà, el dia de demà, l'estil vintage del segle XXI.