viernes, 17 de marzo de 2017

Falles 2017

Una volta hem aconseguit que les falles siguen declarades Patrimoni Històric Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO i passada l'euforia inicial viscuda, ara arriba el moment de disfrutar-les intensament, a cada segon, cadascún des del lloc que li ha correspongut viure. Jo sóc una persona que no està molt vinculada al món faller i la meua participació a la festa fallera no va més enllà d'assistir com a espectador de l'ofrena, de passejar pels carrers de València per a admirar els monuments fallers, de gaudir d'un matí assolellat a la plaça de l'ajuntament de València al ritme de la mascletà disparada eixe dia, de beure'm un got de xocolata i mullar-lo amb un parell de bunyols en companyia d'amics o de familiars i de participar en la cremà des del sofà de casa o des del balcó per a vore cremar la falla del cantó. Però des de la meua participació com a espectador dins de la festa fallera he de reconèixer el gran mèrit i el gran esforç que suposa per a moltíssims fallers la circumstància de que sacrifiquen gran part de la seua vida personal en favor de que la seua falla siga la millor, participant en l'organització de la presentació de la falla, en el playback que es realitza després de la presentació, en els sainets que es solen representar normalment de clàssics escriptors festius com pot ser Bernat i Baldoví, Escalante i altres, en dissenyar i confeccionar la disfressa ideada per a la cabalcada del ninot, en encarregar-se de l'administració i la despensa del casal i tantes i tantes altres activitats que de forma anònima molts fallers que porten la festa fallera a la sang duen a terme sense cap de contraprestació econòmica només que la satisfacció de fer engrandir la seua falla, per a aconseguir que siga la més gran de totes. Tal  volta, de no haver segut per la dedicació i l'entrega de tots i cadascun dels qui, dia a dia es  desviuen per a què les falles siguen una festa de reconegut caracter internacional, tal volta no haguera arribat a ser patrimoni històric immaterial de la humanitat. Ara comença l'etapa més difícil d'este nomenament: mantindre les falles en un nivell de qualitat tal que any rere any pugam revalidar moralment este nomenament, de tal manera que, sense perdre l'essència de les festes josefines, sapigam mirar cap el futur mantenint-les, tot i combinant tradició i modernitat, essència i futur. Este serà, aleshores, el verdader futur de la nostra festa.