viernes, 31 de marzo de 2017

Encontres

L'altre dia, passejant pels carrers de València, enfront del llit del Túria, a l'altura del carrer Blanqueries, va donar la casualitat que em vaig trobar amb una companya de la facultat que feia un grapat d'anys que no veia. Sempre dóna alegria el retrobar-te amb gent amb la qual un ha compartit moments importants i, a més a més, feliços de la seua vida, sobretot quan es tracta de la més tendra joventut i de la feliç epoca d'estudiant a la facultat de Dret de València. Després de les salutacions pertinents així com de les presentacions de les parelles respectives, vam estar xarrant una miqueta al voltant de les situacions personals de cadascun de nosaltres. Advocada amb una dilatada i fructífera trajectòria en el món del Dret, feliçment casada amb el seu novio de tota la vida i amb dos filles menudes extraordinàries, compagina tota esta activitat personal, alhora que profesional, amb la noble llavor a la vida pública de ser regidora d'un poble de l'Horta, on em consta que du a terme la seua activitat política de forma exemplar, per la qual cosa gaudeix d'un gran carinyo i un gran apreci així com d'un gran respecte per part de la ciutadania del seu poble. Com també som amics a través de les xarxes socials, de tant en tant, veig que hi publica algun comentari o alguna foto al voltant d'algun acte de caràcter social, polític, cívic o fins i tot religiós del seu poble, al qual ha assistit en caràcter d'autoritat, bé individualment, o bé en companyia de la resta de la seua corporació municipal, i així li ho vaig manifestar. I em va fer el següent comentari: "Es que si no publicas es como si no hubieras ido". "Quo no est in actis non est in mundo", deien els antics en una expressió llatina típicament jurídica, segons la qual, tot alló que no consta a les actes, en este cas, a l'expedient judicial, no pot utilitzar-se a la sentència que es dictarà en el procediment respectiu. Perquè tot allò que s'apega i prova en un procés, i que ha de ser objecte de la sentència, ha de constar, necessàriament, als autos. I recorde les sàvies paraules de Nicolàs Maquiavel a la seua novela " El Príncep ", quan deia que "en las epocas del año apropiada, (el Principe) tiene que entretener al pueblo con fiestas y espectáculos". Si l'estratega polític haguera viscut al segle XXI, segur que hauria dedicat un capítol al seu tractat polític, a parlar de la comunicació a través de les xarxes socials, tal i com ho fan quasi tots els polítics de hui en dia. I finalment, un arriba a la conclusió de que "Quo non est in Facebook, non est in mundo".