viernes, 16 de marzo de 2018

Olors de Falles

Així com en castellà el verb "oler" fa referència tant al fet d'olorar en si mateix, com al fet de desprendre olor, siga del tipus que siga, pel contrari, en valencià, el verb "olorar" només té el significat d'olorar com a eixa acció activa d'aspirar l'aire pel nas per a sentir la flaire d'una cosa, però no el d'eixa acció pasiva d'emanar qualsevol tipus de sentor. Per a utilitzar este últim significat, hem de recòrrer a fer una perífrasi verbal, del tipus "Fer olor de", o  "fer olor a". I aprofitant esta reflexió filològica, em pregunte en estos dies de festes falleres: A què fan olor les falles? Quina és la seua flaire? Un any més, les falles fan olor de il·lusió desitjada. De comboi guai. De festa esperada. De mocador d'herbes nugat al coll. De blusó faller amb les puntes nugades al melic. De "no vingues tard". De "on vas? A vore falles! D'on vens? De vore falles...". De primavera primerenca o d'últimes cuades de l'hivern  De vesprada que allarga. De blanca tarongina. De matinada fresca. De rosada humida. De gremi de fusters. De pregó que convida a la festa. De cavalcada del ninot que critica. De tró de bac que esclata. De mascletà que retrona. De "Senyor pirotècnic: pot escomençar la mascletà". De castell que llumena la nit al cel. De colorida nit del foc. De xiquets que alegrement encenen bengales. De saborós bunyol, -escolte, senyora bunyolera, els bunyols són de carabassa?-. De dolça xocolata a les tantes de la matinada. De carn torrada. De dolç glop de vi. De suculenta paella. De refrescant glop de cervessa. De sucós entrepà de llonganisses i faves. D'emocionant albà versada amb el cor. De "n'hi ha una estoreta velleta per a la falla de sant Josep, el tio Pep?". De "encara que siga la tapadora del comú, número u". De desenfadat passacarrer pels carrers del barri. D'estendart que voleja al vent. D'elegant banda de música. De divertida xaranga. De "borinot el que no bote!". D'acompassat "El fallero". De solemne "València". De rítmic tabal. D'estrident dolçaina. De verbena sorollosa. De colorida flor. De impressionant cadafal. De Maedéu dels Desemparats. D'emocionada llàgrima. De multitudinària ofrena. De sentiment innat. D'alegria suprema. De Senyera escortada. De monyos enrotllats. De luxós espolí. De delicada mantellina. De lluent adreç. De iridescents arracades. De banda elegant -banda o caramba?-. De curt jupetí. D'elegant barret -cossiol o rodina?-. D'apretada faixa. De calenta manta. D'espardenyes de careta - amb el dit menut del peu dins o fora?-. De ninot de falla. De ninot indultat. De "Falla del barri i voltants". De monument faller. D'enginy i gràcia. De crítica festiva en vers. De divertit llibret de falla. D'acollidor casal. De nombrosa gentada. De xilladissa incerta. De tramvia plé de gom a gom. De " Ai, que no ploga". D'emotiva nit de la cremà. De llàgrima furtiva que s'engul en la nit. De castell darrer que encén la falla. De flames que dancen a l'arribada de la primavera. De roig caliu que tot ho devora. De cendra de falla que udola al vent. I entre les cendres de la falla, una delicada flaire de nou començament .

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Et convide a que escrigues un comentari. Vinga, anima't!