domingo, 29 de abril de 2018

A propòsit de "la manada"

Diuen que una societat es pot considerar madura, quan és plenament conscient que tan important és conrear la terra com escriure un poema. La publicació de la sentència del vomitiu assumpte de "la manada" ens ha de fer reflexionar al voltat d'uns certs aspectes a tindre en consideració. No farem ací una exhaustiva anàlisi sobre el que diu al Codi Penal al respecte, ni explicarem la intimidació, ni altres conceptes tècnic jurídics que, encara que tenim la qualificació per a fer-ho, pensem que han de ser els professionals de la docència jurídica els que han de dur a terme totes estes apreciacions. Més enllà dels fets que tots ja coneixem, i de la -dit amb tots els nostres respectes cap a la Justícia- desafortunada sentència dictada per l'Audiència Provincial de Navarra, pense que, com a societat, hauríem de plantejar-nos, com a mínim, una sèrie de consideracions que ens haurien de fer-nos, almenys, reflexionar.

Els delictes anomenats al Codi Penal com a "delictes contra la llibertat sexual", són conductes que, si bé a priori podríem pensar que són duts a terme per desequilibrats mentals, en este cas que ens ocupa, i en altres més que apareixen als mitjans de comunicació, no s'han dut a terme per persones apartades de la societat, o pertorbats mentals, sinó per un grup de persones plenament integrades en la nostra societat, que perfectament podrien ser el nostre veí o el nostre company de treball. Que veuen a una part de la societat com objectes, no com a persones. I que aprofiten un argument inoculat a la societat, que ja ve d'antic, prou mesquí per cert, de convertir a la víctima en victimari, per a justificar els seus actes, amb arguments tan peregrins com l'escot o la minifalda que duia. La víctima, sempre serà la víctima, a la que s'ha de protegir, emparar, acollir i defendre.

És molt fàcil caure en la temptació de "legislar en calent" i, davant de casos com els que ens ocupa, demanar penes de presó desorbitades, penes de mort o castracions salvatges que, a l'únic carreró que ens porta és a crear més odi, més confrontació i més ràbia. En el cas que ens ocupa, probablement no caldria fer una modificació legislativa, sinó dur a terme una aplicació de la llei penal d'acord amb el sentit comú, ja que es podría apreciar una certa discordancia entre la Fonamentació de Fets amb el Fallo que es dicta.

El Codi Penal és la conseqüència d'un fracàs de les normes i per això, sempre és l'última ràtio del Dret. Davant d'una situació punitiva, l'Estat castiga a aquells que no s'han portat bé, tal com toca. Per això mateix, les sentències penals, a banda d'ajustar-se a dret, han de ser justes. Davant d'una sentència motivada i ajustada a dret, però injusta, poden produir-se conseqüències tremendament injustes mai desitjades.

Però al rerefons de tot açò, ens estem oblidant d'un concepte que, si bé té un origen judeocristià, hui en dia és un Principi General del Dret plenament arrelat a la legislació de pràcticament tots els Estats, és objecte de protecció per les Lleis Internacionals i pels principis de l'ètica. Es tracta del concepte de "Dignitat de la persona". "Les coses tenen valor, les persones, dignitat", va dir Emmanuel Kant. Parlar de dignitat és parlar d'un dret innat de les persones a ser tractades de manera justa i a reconéixer la seua vàlua en tant que humans. En definitiva, és parlar d'igualtat. Entre tots hem de contribuir a crear una societat en la qual un dels seus principals valors siga aconseguir que les persones siguen valorades pel fet de ser persones, sense distinció de raça o de sexe. Estes paraules que queden molt boniques a la Constitució, en acabant, a l'hora d'aplicar-les en la pràctica, deixen molt que desitjar. I en el cas que ens ocupa, hi sol haver una doble moral sagnant.

Al final del camí, un arriba a la conclusió que entre tots hem de construir una societat millor on es respecten els drets i la dignitat de la persona. Es tracta d'una llavor a dur a terme entre tots. Però han de ser els poders públics els que han de posar les ferramentes necessàries per a què açò que estem dient, siga una realitat. Han de vetlar i desvetlar-se per a aconseguir que les noves generacions siguen millors, a base d'educació i cultura. Davant d'una societat formada en valors, educada, culta, que tinga la dignitat de les persones com a eix de mateix, no ens caldran Codis Penals. D'eixa manera podrem arribar a ser una societat adulta i madura, que considerarà que tan important és el conreu de la terra com l'escriptura d'un poema.

domingo, 22 de abril de 2018

Després de la Presentació

Foto: Carmen Porter.
Una volta conclosa la presentació del meu llibre "En mi la nit, en tu la llum" el divendres passat a la Biblioteca Municipal "La Cova Gran", on tant de temps vaig passar de menut quan estava ubicada a la Casa de la Cultura i, també quan es va traslladar al seu enclavament actual, arriba el moment de fer balanç de tan esperat esdeveniment. La veritat és que va ser un acte senzill i carregat d'emoció, en un entorn immillorable, on vaig tindre ocasió de vore i de saludar a tants i tants amics que feia tant de temps que no veia, alhora que em vaig sentir acompanyat per tots aquells que, dia a dia, m'acompanyeu en el camí. Podríem dir que vaig palpar la calidesa de tots aquells que vàreu vindre i vaig notar perfectíssimament, l'afecte que em teniu. Diuen al meu poble, que és el mateix on vaig fer la presentació del llibre, que és de ben parits ser agraïts. I en este cas, m'agradaria agrair públicament les sàvies i càlides paraules dels dos ponents que varen participar: Paquita Periche, Regidora de Cultura, Tradicions i Foc de l'Ajuntament de Paterna, i Camilo Segura, Cronista Oficial de la Vila de Paterna. Tots dos ens varen transportar a eixa Paterna dels anys huitanta del segle passat en la que tots érem una miqueta més jovens. També a Ivan Ortiz i a Marta Alcalà els quals, amb la seua gratíssima intervenció en eixa lectura poètica tan ben preparada, va causar la delícia de tots els assistents. A l'Ajuntament de Paterna, a la Regidoria de Tradicions, Cultura i Foc i a la Biblioteca Municipal "La Cova Gran" que, per a commemorar el Dia Internacional del Llibre, va decidir incloure, entre els seus actes, la presentació del meu poemari. A Lourdes Rubio, la bibliotecària, per totes les facilitats oferides per a dur a terme la presentació. I a Vicenta Roig, de la Llibreria Sambori. Allí teniu a la vostra disposició exemplars del poemari, per als qui tingueu gust d'adquirir-lo. I, cóm no, a tots els qui vàreu vindre a l'acte des de diversos llocs de la nostra geografia, a tots els qui vos vàreu acostar després de l'acte per a que vos signara un exemplar del llibre, o em vàreu donar una paraula càlida d'alé. Perquè vosaltres sou els qui, en definitiva, m'animeu a continuar escrivint. Moltes gràcies.


Foto: Carmen Porter


















Foto: Carmen Porter

Foto: Carmen Porter

viernes, 13 de abril de 2018

Presentació a Paterna

El pròxim divendres dia vint d'abril, a les sis de la vesprada es durà a terme la presentació del meu llibre de Poesia "En mi la nit, en tu la llum", amb què vaig guanyar la XXXIX Edició del premi Grandalla de poesia, atorgat pel Cercle de les Arts i de les Lletres, del Principat d'Andorra. Es tracta d'un poemari d'amor en el qual, en un vers ben travat, ben rimat i ben mesurat, que brolla de l'experiència personal i que s'alimenta de la tradició literària dels nostres autors valencians. En ell, se'ns mostra l'experiència de l'amor, com un univers que va construint-se dia a dia entre dos persones, que té un inici en un moment determinat, i que es prolonga en el temps sense solució de continuïtat. Esta volta és en el marc dels actes commemoratius del Dia Internacional del Llibre 2018, organitzats per la Regidoria de Tradicions, Cultura i Foc, de l'Ajuntament de Paterna. L'esdeveniment es durà a terme a la Biblioteca Municipal de Paterna, on tantes i tantes vesprades he anat de menut després d'eixir de l'escola, quan estava ubicada a la quarta planta de la casa de la Cultura, al carrer sant Francesc de Borja per a llegir tebeos de Tintín, d'Astèrix i Obèlix, llibres de "Los Cinco" d'Enid Blyton, i tantes i tantes novel·les que treia per a llegir a casa en el termini de quinze dies renovables, d'acord a com estableix el seu Reglament de Règim Intern. Més tard, ja es va ubicar a l'impressionant entorn de les coves de la Torre, a l'anomenada "La Cova Gran". I encara vaig tindre ocasió d'anar per a fer algun treball de classe, per a buscar bibliografia o per a estudiar. Ara, de nou, torne a la biblioteca del meu poble, per a presentar este poemari, acompanyat de dos vells amics, que faran les seues respectives ponències: Camilo Segura, Arxiver municipal i Cronista oficial de la vila de Paterna i Paquita Periche, Regidora de Tradicions, Cultura i Focs de l'Ajuntament de Paterna. La veu jovenívola dels meus amics Ivan Ortiz i Marta Alcalá, envernissaran l'acte amb una agradable lectura poètica que, estic ben segur vos encantarà. Vos espere. Esteu tots convidats!



Darrere dels teus ulls

Darrere dels teus ulls s’amaga el cel
fosc i tendre del mar d’una cançó
serena i brava i és conjunció
del teu desig de mi i el meu anhel.
Darrere dels teus ulls amb gust de mel,
dormiten els teus besos de cotó
que encenen al meu cor com un coetó
I es perd a l’univers viu i rebel.
Perquè als teus ulls de món i de secà,
de tendra arrel i aspecte mig morú
hui dorm el sentiment del meu demà.
I és que amb aquest silenci tendre i nu
tan sols diré amb el pensament serrà:
Darrere dels teus ulls hi habites tu.

domingo, 8 de abril de 2018

Dia de Pasqua



Als pobles de València és costum que el diumenge de Pasqua, el personal quede amb els amics, per a anar a dinar a una caseta, a un xalet, o directament a algun terreny en mig de la muntanya, on se sol fer o bé una torrà de xulles, o una bona paella acompanyada per tot tipus d'aperitius i tot regat per una bona cervesa i un bon vi. Després de dinar, hi sol haver un passeig per la muntanya, per a rebaixar el dinar, mentre els més menuts empinen el catxirulo, boten a la corda o juguen a jocs diversos, propis de l'aire lliure. Ja a mitat vesprada, quan el sol se'n va cap a la posta, hi ha el berenar a base de mones, panquemaos, coques d'anous i panses i llonganisses de Pasqua. La mona, en forma de llaç, o de cocodril, porta un ou dur que sempre acaba estavellat en el front d'aquell que més distret estiga en eixe moment. A diferència de la resta de pobles de l'Estat, on la Setmana Santa comença el divendres de Dolors i acaba el diumenge o el dilluns de Pasqua, ací a València la part festiva de la Setmana Santa comença el Dijous Sant i dura fins al dilluns posterior al dilluns de Pasqua, dia en què se celebra la festivitat de Sant Vicent Ferrer, de tal manera que els xiquets tenen vora quinze dies de vacances, propicis per a anar a dinar i menjar-se la mona, encara que, per motius laborals dels seus pares els dies tradicionals per a anar a menjar-se la mona a la muntanya són el diumenge de Pasqua, el dilluns de Pasqua, el diumenge posterior, així com el dilluns següent, dia de Sant Vicent Ferrer en què ja conclouen oficialment les festes pasqüeres. És a partir d'este moment quan ja es va pensant en les festes d'estiu. Enguany, el diumenge de Pasqua vàrem anar la meua dona i jo a dinar i a menjar-nos la mona, amb amics a Higueruelas, poble enclavat a la Serrania de València i quasi confrontant amb Terol, on el cel i la terra s'agafen de la mà. I, mentre el caldo de la paella anava coent-se a poc a poc, mentre raonava, amb un got de vi a la mà, no vaig poder evitar recordar eixe mateix dia de Pasqua de fa trenta o quaranta anys, a la caseta dels Caçadors, a la Vallessa, on anava amb els meus pares i els seus amics i on jugava amb altres xiquets entre els pins, o botàvem a la corda, o empinàvem el catxirulo, mentre els majors feien el dinar, paraven taula o xarraven de les seues coses. Molts són els records que guarde d'eixa caseta dels caçadors on anava de menut a menjar-me la mona. I, una volta ja adult, quan estic en mig de la muntanya el dia de Pasqua, recorde aquelles converses de majors que hi escoltava. I comprove que, trenta o quaranta anys més tard, no són molt diferents de les que enguany vaig mantenir: els pares, que cada volta es van fent majors, els fills, que cada volta es van fent grans, el treball... El dia de Pasqua és el dia idoni per a anar a la muntanya a menjar-se la mona i per a empinar el catxirulo, però també dia de records infantils que bullen a la ment, com el caldo de la paella que en eixe moment està coent-se.