jueves, 1 de febrero de 2018

Aniversari

Des de sempre, he tingut la necessitat d'escriure. De deixar per escrit allò que tenia necessitat de manifestar: totes les meues idees a tots els vents, com si d'un altaveu rovellat ubicat en alt es tractara. Dóna igual la forma d'expressar eixes idees, bé siga en prosa o bé siga en vers. Eixa necessitat d'escriure sempre ha estat present en mi, com si es tractara d'una necessitat fisiològica, a l'igual que ho ha estat  la necessitat de menjar o la necessitat de beure. Per eixe mateix motiu, i amb l'obligació, podriem dir-ne moral, també, d'estar actualitzat a eixes noves tecnologies que ara mateix dominen el món, allà pel dos-mil onze o dos-mil dotze vaig comenzar a crear i a desenrotllar tècnicament este blog que ara mateix teniu entre les mans. Per fi, el deu de febrer de dos mil tretze, vaig fer la primera publicació en este blog. Es tractava d'un post o una entrada, podriem dir-li fundacional o programàtica, anomenada "El plaer d'escriure per a ningú", on vaig establir les bases del que seria el llibre d'estil d'este blog que a les vostres mans teniu. Si feu un click ací (X), podreu tindre accés a esta entrada. Amb la bucòlica imatge de la màquina d'escriure de Carles Salvador presidint el post, vaig deixar patent que "la finalitat d'este blog és disfrutar amb l'íntim plaer i la fonda satisfacció d'escriure. Encara que siga  escriure per a ningú". D'ahí va nàixer el nom d'este blog i d'ahí també la constància, així com la paciència per a publicar, amb una periodicitat setmanal, una entrada al blog. Des d'aleshores i fins a l'actualitat, d'una forma més o menys continuada he anat publicant, amb la regularitat establida, un post, referit a tot allò que m'ha anat cridant l'atenció, que m'ha produït qualsevol tipus de curiositat o que he tingut interés en escriure. De forma ordinària, amb format de columna d'opinió amb al voltant de cin-centes paraules, o de forma extraordinaria, amb un altre format, més divulgatiu, he anat publicant al voltant de temes diversos: sobre el meu poble, Paterna, les seues tradicions i els seus records, sobre el meu treball, sobre literatura, sobre escriptors volguts i admirats, coneguts i amics, presents o que ja no estan entre nosaltres, sobre esdeveniments familiars: naixements, primeres comunions, bodes i soterrars, i, en definitiva, sobre tot allò que m'envolta i que m'ha cridat l'atenció, ha segut objecte d'escriptura al meu blog. El seu secret no ha segut un altre que el fet d'estar especialment receptiu al món que a un l'envolta per a, de forma immediata, deixar escrit un sentiment, una sensació o un impuls. La necessitat d'escriure ha fet la resta. Hui estem d'enhorabona perquè al llarg de cinc anys he anat quallant, amb la paciència d'un sabi orfebre de la lletra i de la paraula, més de dos-cents cinquanta posts sobre temes diversos. Eixes publicacions, han segut la meua veu oficial dins d'un univers de recent creació com és l'univers cibernètic, que ens permet a tots parlar i sobretot, ser escoltats per qualsevol persona que tinga una connexió a internet i ganes de llegir. Per això mateix, només tinc una paraula per a tots vosaltres que, d'una manera més o menys periòdica, em llegiu, em seguiu i fins i tot em feu algun que altre comentari al voltant d'allò que vaig publicant: Moltes gràcies!!