Internet no deixa de ser una gran ciutat dins de la qual es va desenvolupant cada volta més el nostre dia a dia. Hi ha carrers, places, parcs, avingudes, carreteres, autopistes, glorietes, mercats, grans magatzems, esglésies, ambulatoris, cafeteries, escoles, hospitals, llocs d'esbargiment, prostíbuls, universitats, botigues per on transitem, de nit i de dia, sense eixa por que moltes voltes tenim, a que físicament ens peguen una furgà o ens furten la cartera. Tots estos llocs s'han creat per a ser-nos de utilitat alguna volta en la vida. Fins i tot hi han llocs, anomenats black markets, des dels quals, d'una forma totalment anònima pots, des de comprar uns grams de droga, fins a contractar un sicari que li òbriga a algú el cap d'una pedrada, o li quiebre les cames a una persona que ens caiga malament. Des de qualsevol navegador que hi han ara mateix a l'ús, podem recórrer qualsevol indret que existesca arreu del món sense traspasar les quatre parets de la nostra casa i utilitzar-lo d'una manera correcta, sense més esforç que el que nosaltres utilitzem en prémer el teclat amb els dits, o una zona concreta de la pantalla. D'esta manera, convertits en els reis de la creació cibernètica, podrem demanar que ens porten a casa una greixosa hamburguesa d'una coneguda cadena de menjar ràpid, o demanar hora per a anar al nostre metge de capçalera, o fins i tot, signar per a que posen en llibertat una persona a la que no coneixem de res, però que ens han demanat que, per favor, prestem el nostre recolzament per una noble causa. Recentment, he descobert, caminant per està ciutat virtual, a persones que, per la seua edat, -més de setanta- mai en la vida m'imaginava que me les trobaria per estos racons telemàtics. Professors, coneguts i, fins i tot, familiars, que han descobert este món virtual, paral·lel al món físic. Mai és tard, si la dita és bona. Doneu-me un punt de suport i mouré el món, va dir Arquimedes. I este punt de suport, hui en dia, és un simple terminal d'ordinador, o un mòbil, a través del qual podem moure el món. Este és, doncs, el punt de suport des del qual ens projectem cap al segle vint-i-un.
