Dóna’m Senyor…

OBERTURA

“dóna'ns avui

el nostre pa de cada dia”

Mt. 6, 11.

Dóna'm Senyor, el pa de cada dia

dóna’m Senyor, el pa que m’he guanyat

dóna’m Senyor el pa de crosta viva

dóna'm Senyor, el pa de cor fresat.

Amb la suor de pa que m’he guanyat

i el meu treball que és pa de crosta viva

jo porte hui el pa de cor fresat

per a menjar el pa de cada dia.

Estàs present i ets pa de crosta viva

ressuscitat com pa de cor fresat

tu vius en mi el pa de cada dia

com viu en tu el pa que m’he guanyat.

Compartirem el pa de cor fresat

entre els germans el pa de cada dia

ens menjarem el pa que m’he guanyat,

beurem el vi amb el pa de crosta viva.

PREGÀRIA DE LES HORES

                     I

                  Matines

Encara és, Senyor, de nit i el llum

amaga fosques ombres d’un sol viu.

Tu escrius en mi i ets el meu caliu,

ets foc ardent i jo només el fum.

M’agafes de la mà, com és costum,

i em portes cada dia, reflexiu.

Les teues mans de Pare són el niu

d’una ànsia pendent de lleu perfum.

Ets el camí a seguir en nostra vida.

Ben lluny de tu està la traïdoria

car mai vindrà, tenint-te, la fallida.

Jo només et demane, amb alegria,

amb la fe en què vindrà nova florida,

dóna’m Senyor, el pa de cada dia.

         II

       Laudes

Cada matí, Senyor, d’un dia nou

em du a descobrir-te a cada estona

car no n’hi ha cap racó ni ombra bona:

Si no estàs hui amb mi, sóc cànter tou.

Cada amanir sens tu és un trist renou

un taronger novell sense lligona,

car sols amb tu la vida s’assaona:

car sols en tindre’t hui, jo ja en tinc prou

Envernissat del teu amor, tan tendre,

de bon matí ja m’he guanyat el blat

quan tinc encara el dia per mamprendre.

I encara que el nou dia no és nat,

li cride fort, no sé si em sap comprendre:

dóna’m Senyor el pa que m’he guanyat.

                                       III

                    Vespres

Com els ocells, Senyor, en vesprejar

retornen al seu niu, així també

retorne jo com teuladí de bé

al meu racó volgut, la meua llar.

Allí, al niu patern, un nou piular

s’escolta dels pollets que, amb nou alè

piu piulegen al pare amb tanta fe

que al seu bec prim els dona el seu menjar.

Així, Senyor, te’ns mostres generós

car sempre vens de forma iterativa

amb el bec farcidet del nostre mos.

Dóna'ns-el, Senyor, en exclusiva

quan menjarem el pa que és vostre cos.

Dóna’m, Senyor el pa de crosta viva.

                           IV

                    Completes

Quan arriba el moment de cloure els ulls,

després d’haver transcorregut el jorn,

jo només pregue que demà enjorn

els meus camins no siguen senders rulls.

Amb tu, Senyor, al món no n’hi ha esculls

car els problemes són un mer adorn.

I és que quan és de nit i els ulls entorn

entre les teues mans sempre m’aculls.

Ara que acaba aquesta jornada

només a tu et demane, agenollat,

com un bes fresc o càlida abraçada,

com una súplica amb el gust sobtat,

amb veu quasi plorosa i minorada:

Dóna’m, Senyor, el pa de cor fresat.

HIMNE

“Tu est la fi on totes fins terminen

E no es fi si en Tu no termena;”

Ausias March

Et vull, Déu meu,     que m’has infós la vida

i vius en mi     motor, rellamp i flama

com visc en tu,     xiquet que plora i brama

un glop de fe     que esclata en breu solsida.

Ets per a mi     paraula del demà

cara al present     que naix a cada dia

des de l’ahir     que es mulla en l’alegria

de créixer junts     en compartir el pa.

Si a terra caic,    m’agafes de la mà

i m’alces ferm     davant l’adversitat,

em mostres clar     un rumb de veritat

i és l’espai     que mai es desfarà.

Tu saps ben bé     quan camine content

o quant, incert,     tinc pensament brollar.

Allà on estàs,     és el migdia clar,

allà on estic     et tinc sempre present.

Jo sense tu     sóc un sender al vent,

un feix de fum,     una llàntia fosca,

un crit de nit,     un tap que no s'enrosca,

un pobre fill     que du mirada absent.

És el meu vol     un vol de colomí

que naix al cel     des de les teues mans

i oreja el mar     tot ple de somnis vans,

sempre present,     com cant de teuladí.

Estàs present     en tot el meu camí

sóc riu que naix    i a la mar desemboca.

El teu nom sant     el tinc sempre a la boca,

allà on jo vaig     tu sempre vius en mi.

I és que l’amor     que et tinc, que no té mida,

ompli el meu cor,     l’inflama de tal forma

que no n'hi ha     després cap altra norma

per a complir    allò que en mi s'amida.

Que quan la mort     em done, al fi, la vida,

en vostres mans     volguera descansar.

Allà, Déu meu,     en una nova llar,

viurem els dos,     en una nova crida.