_ La llum primera

“On varem vore la llum primera…”

               Fiat lux

La llum primera espill ací a Paterna,

llumena els seus carrers, les seues plaçes,

ompli de claredat fins les llepasses

i naix un dia nou de flama eterna.

La llum primera creix i al cel enlluerna

un feix de coetons i de carcasses

que esclaten tots alhora com ramasses

i escampen un allau de llet materna.

Primera llum dels meus avantpassats,

que viuen dins de mi com un perfum

que flaira a taronger d’eternitats,

Perquè l’amor d’un poble és la costum

que naix del cor de tots els afocats

i creix present com la primera llum.

I

Quan a Paterna naix la primavera

els catxitulos volen a l’assut.

Al dalt del cel es veu i ben menut

la gent amb la mirada riallera.

L’arròs a la paella bullidera

a poquet foc es cou, entretingut

mentrimentres el got de vi ben brut

es calfa dins la mà clavellinera.

És diumenge de Pasqua al nostre poble

mentres a la caseta “Els Caçadors”

el dolç menut s’amaga en algun moble

La mona i la tarara entre les flors

conclouran la vesprada amb vell recoble

cançò coral que espill els nous amors.

                  II

Quan a Paterna creix de nou l’estiu,

i la vesprada allarga el got d’orxata

amb la camisa nova i la corbata

junts anirem amb sentiment joliu

Amb el ciri a la mà ben emotiu

ja a poqueta nit la fe ara esclata

enmig dels paterners i tan sensata

que encen una cançò que al cor reviu.

Crist de la fe, el nostre bé darrer,

que agenollat porteu a Sant Vicent,

sempre escolteu a tot bon paterner

que als vostres peus demana incessantment

dels vostres llavis vostre net parer

i que el tindrà així sempre present.

                  III

Quan a Paterna mor hui la tardor,

amb ella mor un tros de nostra festa

perduda enmig de terra ben agresta

mentre a poqueta nit ve la foscor.

Saps quí serà el clavari major?

Pedregarà de nou en la tempesta?

Sant Pere es mullarà de nou la vesta?

N’hi haurà algun impedit combregador?

Quan a nostra costum la llum és posta

i va agonitzant com vell braser

caldrà oferir una nova proposta

I és què, envoltat en un menut bolquer

a poc a poc, en nova Pentecosta

naix hui una costum de paterner.

                  IV

Quan a Paterna el vent del fred hivern

bufa al Palau, amb galtes sonrosades

creix a la Torre, amb tendres arracades

un sentiment que s’esdevé intern.

Amb gran soroll i amb un cert desgovern,

tots els animalets, de gats a eguades

són beneïts per mans capellanades

i naix així un crit de fe fratern.

Després vindràn més carros i carretes.

El Gallo, el Cascarrat i Penyalver

conclouran entre sons de campanetes.

És Sant Antoni del Porquet, afer

o festa entre les mans que, de puntetes,

hui creix al cor de tot bon paterner.