_ Deixa'm els teus somnis

       Deixa'm (Proemi)

Deixa'm que et mire els ulls una altra volta

Deixa'm que et veja els ulls i el teu esguard,

Deixa'm sentir els teus coloms en solta

Deixa'm poder mirar el teu mirar.

Deixa'm que des del fang del teu esguard

Nasca en el dia a dia una veu solta

que cresca viva dins del teu mirar

i que ens inflame una i altra volta

Deixa'm que cante hui aquesta solta

Que parlarà al voltant del teu mirar

I en un instant suprem, volta per volta,

En mi viurà el nadó del teu esguard.

Deixa'm entrar per sempre al teu mirar

Com bufa el vent gregal i, volta a volta

Permet que el rent altiu del teu esguard

Perenne cresca viu en nostra solta.




           ELS SOMNIS

                             I

Cóm podria explicar ara mateix

aquesta llum que, dins de les entranyes

rebufa con el vent entre les canyes,

més fort que el llamp: De sobte s'apareix,

encén tot el meu cel de teuladins

només en contemplar-te els llavis fins?

Pense que m'ataranta un sentiment

ocult enmig del rent de les virtuts

rere les quals s'amaguen, sempre muts

tants i tants cants en un sol pensament.

Eclosiona hui l'amor, que naix

rentant-me el cor amb mel, de dalt a baix.

                               II

Cim d'un somriure bru, la teua llum

ara s'esmuny per entre els meus papers.

rosega en un moment aquest nou vers

menut i humil, quotidià perfum

enmig de la tempesta que ara creix,

notes d'una cançó d'aquest nou feix.

Potser la llum que ara et llumena els ulls

òbriga  nous camins cap al teu cor

rere on s'amaga ocult com un tresor

tot el meu sentiment escrit en fulls

ensalm escarmentat d'un jo tot nu

ram d'un present, per un demà amb tu.

                             III

Cada paraula viva que tu dius

amaga una lliçó que ara he d'aprendre

rica en sentit i en un amor tan tendre

molsut en fina pluja de perdius

en que hui es mulla el nostre sentiment

net d'una llum que creix per entre el vent

Per a sentir l'amor que jo sentisc

obri la porta lluenta del teu cor

ressòl d'un sentiment, rent o llavor

tendre i humil que cada dia visc

en tu i per tu, els dos sempre juntets,

remor d'un mar batent d'amors discrets.

                         IV

Cantaré la cançó del nostre amor:

amb tu i sempre amb tu, carinyo meu,

rellamp que esclata a una sola veu

mullida i tendra sempre en un sol cor

emergent en el cel que ens acompanya

nascut dins de les mans que un sol extranya.

Porta que aquest catorze de febrer

obrim de cara al món, ver sentiment

ressuscitat que és mar i foc i vent,

terra i argila i fang d'un crit sincer

en un “t'estime amor”, de peu descalç

ritme d'un cor latent o só de vals.

                           V

Com un enyor de llum quan és de nit,

així és l'amor que jo per tu sentisc

rostit al foc dels teus besos de bisc

mentres la claredat del dia-nit

escampa boires fredes d'un somriure:

naus d'un bell sentiment que és mon queviure.

Perquè aquest dia nou que et crema els ulls

ompli nostra existència d'ocells,

rius d'aigua clara mullen camins bells

tant com la tinta blava dels meus fulls,

és el desig volgut d'una tardor

romàntica i sentida al nostre amor.

                           VI

Com ja fa un any que els dos junts caminem

agafats de la mà d'un somni ple

resplendor d'una llum, càntic de fe,

mar d'un amor vivent, altiu, suprem,

et deixe com penyora del meu vol

naus invictes d'un cel que és nostre sol.

Princesa ets d'un somni que és de fades,

onejat pel penó del teu mirar

rialla que hui esclata en dia clar

et mire als ulls i et dic, amb mans badades:

el meu pa dur, voldràs partir-lo amb mi?

res més desitge jo, que digues SI.

                 VII

Conte hui la paraula que no dic

amagada al vaixell d'un nàufrag viu,

reclau que ara plora i ara riu

mirades de l'amor d'un temps antic

en el record dels dies del cresol

nafra plaent d'un cant de rossinyol.

Pluja del cel que mulles el meu món,

oració sublim que omplis les venes,

renta la meua ànima de penes,

trem d'un nadó que plora sense son

entra en la vida eterna del meu cel

riu sempre amb mi, més dolça que la mel.

                     HIMNE

Cada camí     que naix és un esguard

i cada esguard     que creix, viu als teus ulls

i en els ulls teus,     on mor el cel que aculls,

dorm hui l'amor,     que viu sense reguard.

Cada cançó     que escolte és un espill

i cada espill     és món des del món teu

i en el teu món     es seu la veu de Déu

com un mirar,     humil, clar i senzill.

A l'iris fosc     de ta mirada fill

brolla l'amor     que m'ompli les entranyes

esclata al cel,     s'esten per les muntanyes

i em desfà tot,     com blat davall del trill.

Potser el meu,     és un atreviment

suprem i altiu     que em crema com la flama

volguera que,     com nota al pentagrama

així els teus ulls     foren mon aliment.

Esguard en flor,     de llum tan abducent,

Entra ben dins    de l'arbre de ma casa

Allí tindràs     el meu cor viu en brasa

Per tu rostit     arreu enmig del vent