Darrere vostre, Senyor...

“E serà quant de t’amor yo’m inflame”.

                                                                                                                        Ausiàs March 

Tridu

I

Carrer Batà, i a les mans els pètals

de la vostra victòria a la Creu.

Camineu sobre el fervor del mar,

ones d’anònimes gents.

A l’arbre de la creu esteu,

Senyor, i mort i vida sou

alhora que sou Torre i sou cova,

llocs ignots de la vostra presència.

La vostra mirada no és una ombra

que s’amaga darrere d’un himne

sinò un inmens crit sincer que espera,

com una galta un bes, la meua MIRADA.

II

Carrer Major i la nostra oració

pujarà al Cel com un esclat de carcassa :

llum i colors, vivacitat d’un poble

que des de Vós i per a Vós treballa

lluita i viu, estima i persevera.

Aquest poble, que pel carrer avança

per Vós mataria, per Vós robaria,

perquè té el cor encés en flama

d’intens amor pel seu Crist de la Fé.

I Vós sosteniu amb mà entregada

l’amarga verticalitat de la Creu.

Creu o amor o força que sagna

per l’home, des de la PARAULA.

III

Carrer tort, i camí de l’Esglèsia aneu

escortat per la música del pasdoble,

flanquejat pel flaire de la pólvora,

batejat pels delicats pètals de les roses

¿Cóm podré aclamar-me a Vós,

doncs, amb tan inigualable rogle

que al voltant vostre s’esten ?

Sonen els himnes i mans tremoloses

vos aplaudixen. Coloms en l’aire, traques...

En aquest moment just vos evoque

caminant, cap a nosaltres, sobre el mar

inestimable del teu moltíssim estimat POBLE.

  

                                                                            “Sense Deu en Espirit”.

                                                                                         Xavier Casp.

Mare de Déu

La Mare, amb mans esteses

amb una fonda concavitat

replega dintre d’aquest calçe

senzill, improvisat

les Vostres gotes de sang

vessades

gota

a

gota

o pètals perfumats

amb tota l’essència

de la Divinitat

La Vostra Divinitat...

           

“És l’hora de parlar clar i ras, Sant Vicent.

Vicent Andrés Estellés. 

Sant Vicent Ferrer

Agenollat i en actitut suplicant,

cada divendres, als peus

del Santíssim Crist de la Fe

allí  humílmnent l’haveu.

Cara a cara amb Déu.

Enlairant l’índex, tremolós

i emprant una font com a seu,

als infidels els adoctrina,

Timete Deum, amb la seua veu

potent, amb tot el lleu.

I sempre, sempre, sempre

amb el dolç parlar valencià...

  

Processó

                                                Mestre Canós, Plaça Major, Major

                                                quatre cantons, Sant Antoni, Sant Salvador

Sant Roc, Eduard Dato, Sant Vicent

Sant Pere, Plaça del Poble...

Triunfal

                                    Davall la vostra estimada creu,

                                                sense que la seua veu s’acoble

                                                tots junts, baix una sola veu

                                                vos aclama hui tot un poble

.

                                                És gent senzilla, és gent noble

                                                és gent que encara en Vós creu

                                    i sense que la seua fe es doble

                                                com el seu redentor vos veu

                                                Perquè Vós, per a glòria eterna,

                                    a la creu, els braços estimats,

                                                en gest d’amor gens escatimat

                                                esteneu per mi i per l’altre,

                                                en definitiva, per tots nosaltres.

                                                I per tot el poble de PATERNA.