“És
de suposar que en pocs anys abastarà els 50.000 habitants, i és de desitjar que
no exedesca mai els 100.000, que és la xifra ideal per una ciutat moderna”.
Rafael Alfonso Barberá.
Hui mateix i
després de sopar, un dia entre tants
alhora que, a poc a
poc, la nit lentament s’entorta
i ens enfosquix la
verda frondositat de tot l’horta,
jo vullguera
escriure’t com un testament, el teu cant.
Tens una terra,
tens una gent, també tens un Sant
Sant Pere o el
Crist de la Fé. Ells eren la teua porta,
per on entraven les
costums. Hui són natura morta.
Algunes d’elles
encara tenen el seu encant.
De molt dins de les
entranyes encara em resten forces
per a parlar, per
desgràcia, sense cap d’alegria
de tu, el meu poble
que ara i ací colltorces.
Arribarà, estic jo
ben segur d’això, algun dia
en que ja per fí
les teues mans nugades destorces
al caminar entre
els pobles sense cap d’apatia.
LES GENTS.
“…i una font
d’aigua
clara”.
Artur Carrasco i Benlloch.
POBLE
Vinc d’un gran llinatge de llauradors
servils i humils i de tradicions vives
d’arrels forts i de suats mocadors
de recollir garrofes i olives.
Seran els meus, crits somniadors
d’allò que foren tradicions altives.
Seran els meus, crits esgarradors :
Tradicions que esdevenen furtives.
Antics meus, tradició, honor o caserna,
ací vos guarde aquest record ben tendret.
Jo vos estime ara, en la nit eterna
del meu poble que malament alena.
Jo vos estime del dret, de l’endret,
fill vostre sóc, de l’horta, de Paterna.
***
“Crec més
en l’home que en les idees…”
Miquel Adlert Noguerol.
I
Volies deixar un cant escrit a Paterna
quasi quasi com una espècie d’antologia.
Per a això ja tenies l’himne de Mallent i Meri :
“el Palau i la Torre, la Canyà i el Campament”
aquells racons rcondits gratament recorreguts
en les vesprades fosques de lluentes finestres
dels diumenges a l’hora d’anar a passejar.
El teu cant d’amorosa terra volies fer-lo
a les volgudes gents anònimes de pedra exclosa
redolant cap avall vora el barranc de la Font.
II
“El
molí de Cardona
i
la via del Tren.
La
cisterna,
la
font de la plaça
i
la pujadeta del tio Avel.lí.”
Vicent Salvador.
Un dia com un altre, allà a punta matí
després d’haver-te desdijunat el got de llet,
altra volta llegies a la replaçeta escrit
darrere d’aquella porta tan atarantada
per les portades d’aquella dona de monyo blanc
que venia fruita tots els dies al mercat,
les sàvies paraules anònimes d’immensa pàtria :
“Paterna sempre serà Paterna
mentres visca un paterner”.
La tia Cota venia sigrons i sardines.
Aixada al muscle, el Cascarrat, camí de l’horta,
amb el saquet de l’esmorçar, devotament anava.
Una dona cridava al senyor retor. “Vinga apresa”.
La mort s’acostava com un ombra a sa casa.
El tio Masso intentava conciliar un pare i un fill.
Al cantó de la farmàcia es podien escoltar
uns plors de nova vida. La tia Silvia la comadrona
es rentava les mans a la pica del corral,
a aquella casa de forasters. “Ha tengut una hora curteta”
li comentava al nou pare que per quarta volta era pare.
Bordàs retratava un xiquet de Primera Comunió.
Del Casino de la plaça eixien veus d’homens
àvids de llimonades, baralles i dominós.
Una olor de galleta omplia l’aire de Paterna
mentres miraves embobadament aquelles paraules
rústicament escrites amb mà ferma.
Al carrer mestre Canós s’anunciava
el film que al Gran Teatro projectaven.
Del forn de Miralles eixien les dones
amb la casola d’arrós al forn a les mans
i tu seguies allí mirant, absort, de peu,
aquelles lletres de lletraferit de barri.
A la vesprada, deprés de l’escola, al carrer tort,
el partit de futbol amb els demés xiquets.
A cada crit de ¡gol ! havies de replegar
la pilota a la porta de l’Ajuntament.
Ha passat el temps, molt de temps,
moltíssim, inclús podria ser que tal valta massa.
Ara una planxa de conglomerat falca la porta
que de menut, llegies, comprenies, assimilaves,
amb aquelles impresionants paraules de savi de poble.
ELS RACONS.
“En poble
tan enlairat…”
Conchita Belenguer.
INTROITO
Des del Mas de Febo a Camarena
del barranc Fondo al camí de Campanar
ara mateix i com jo no tinc faena
vaig i vinc i novament me’n torne a anar.
Vallessa, Corrucossa, Hort de la Creu
Terracànters, Canal Fonda, Tandera.
Tots els racons de Paterna sencera
vos canten tots junts baix una sola veu.
Fondos, Testar, barranc d’en Dolça
Martinet, Rabossar, pont de les Eres.
D’entre totes les jovens casaderes
la xiqueta paternera la més dolça.
De tots els racons de la Comarca
els xiquets vindran una altra volta
després, quan de l’escola els donen solta
novament disposats a fer harca.
ELS RACONS
Bétera, València Godella,
Burjassot Manises, Quart
Ribarroja, l’Eliana
Sant Antoni de Benaixeve
Campament, Alborgí, Santa Rita
Canyada, Santa Gemma, la Coma
Terramelar, Creu de Gràcia, Valterna
Lloma Llarga, Mas del Rosari, Polígon.
Carrer Major, Batà, Tort,
Comte Montornés, Magal Benzo
Vicent Lerma, Arquitecto Cortina
Blas Vila, Mallent i Meri.
Coves del Palau, de la Torre, d’Alborgí
de Mina, del Batà, de Godella
de Bonavista, de Quelo
lluentes coves, blanques coves
El Palau, el Calvari, la Torre
el Casino, el Musical, el Capri.
Cine Palafox, Guillem, Roigui
Gran Teatro Antonio Ferrandis.
Molí Batà, la Penya, de Ferrando
l’Escaleta, el Testar, el Martinet
Martinete, de Pepa, la Tandera
de Cardona, de les Xiques, d’Alberola.
Túria, Montcada, Tormos
Mestalla, Santari, Campanar
Unsia, la Fila, Saldia
Catalana, dels Frares, de Pallissa
Lloma Llarga, de l’Espart, Redona
de Betxí, Vélez. El Mirador.
Alt de la Conarda, Despenyaperros.
Camí de la Corrucosa, de Campanar
del Barranc Fondo, de l’Assut de Montcada
dels Fondos, de les Dos Casetes, de Garcia
del Pixador, de les Moles, del Rabosar
Barranc de Sau, de Serra, de Rúbio
de la Font, d’en Dolça, Travessat
del Barato, Clot de Joan, Pla del Pou
Pont de les Eres, l’Assegador, la Tapieta.
Caseta dels caçadors, de Rúbio, Martinot
Mas de Febo, de Belluga, del Rabosar
de les Roses, de Sorrulla, del Rosari
de Vélez, de Cotanda, Hort de la Creu.
AL MARGE DEL CAMÍ.
“Tres
vintenes d’anys en arrere…”
Ernest Ferrando
Un any més
la meua enramà
a la teua portalà.
Un any més
l’enramà de murta, roses i clavells.
Un any més
raïm a beremar i figues en agost.
Un any més
al barranc de la Font, la mona entre mans.
Un any més
acabarem novament el rogle al Palau.
Un any més
el Combregar d’impedits al meu carrer.
Un any més
al Calvari l’hisop beneirà el terme municipal.
Un any més
els gorigoris al descans del carrer Major.
Un any més
tronarà per a la processó de Sant Pere.
Un any més.
Un any més.
Un any més.
Un any
Un
Un
Un año
Un año más.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Et convide a que escrigues un comentari. Vinga, anima't!